|
FESTES del MES de GENER
|
|
(Música:
Salm 129 - Arvo Pärt 8'20) |
|
Dia 2 - Basili de Cesarea i Gregori de Nazianz
|
|
Sant
BASILI
Sant Basili el Gran i sant
Gregori Nazianzè (al sIV) són bisbes i doctors de l' Església.
Basili va néixer en una família de Sants: el seu pare era San Basili el
Vell i la mare Sta. Emèlia. Són germans seus: St. Gregorio de Nisa, Santa
Macrina la jove (que es va fer monja abans que ell) i St. Pere de Sebaste.
Primer es féu monjo, però, per les seves qualitats i mèrits de vida fou
elegit bisbe de Capadòcia (Turquia), a la seva ciutat natal.
Cesarea és una antiga ciutat de
l' Àsia menor, corresponent a l'actual Kayseri, convertida en capital de
la Capadòcia per Tiberi que li donà el nom de Cesarea en honor d'August.
Redactà Regles monàstiques i excel•lí en la doctrina sobre l’ Esperit
Sant. Així com sant Benet és considerat el pare del monjos d’ Occident,
sant Basili ho és dels monjos d’ Orient. De fet St. Benet en parla al
final de la seva Regla.
Basili és un gran defensor de l’ ortodoxia, ell que havia estudiat amb
Julià l' apòstata a Atenes. Fou un escriptor notable, i un home
d’ oració. A Cesarea va aixecar un immens hospital pels pobres i
pelegrins.
Ja en vida rebé el qualificatiu de "gran".
Sant
GREGORI
NAZIANCÈ
També
de família de sants, i amic íntim de Basili, fou educat a les dues
Cesarees (a la de Capadocia i a la de Palestina) a més de Alexandria i a
Atenes, on conegué Basili. Inquiet en els càrrecs de responsabilitat
episcopal, tinngué a Constantinoble St. Jeroni com a deixeble. Aquest gran
"teòleg" de l'orient, va tenir un gran paper al I Concili ecumènic de
Constantinoble. Aquest home sincer i piadós ens ha deixat 16.000 mil
versos com a poeta.
Lliçó de Matines de la festa:
És impossible llegir-la sense emoció. És una pàgina
sublim que canta el do de l' AMISTAT. A més dels sentiments, si sent el
valor de la santedat:
"Jo acompanyava Basili (parla
St. Gregoi)
no només per veneració, sinó perquè m' adonava de la fermesa del seu
caràcter. D' aquí en nasqué la nostra amistat. Vivíem no sols l'un per l'
altre, sinó dins de l' altre. Tots dos ens avíem proposat una única tasca:
la virtut, o sigui viure segons les esperances futures".
|
|
Altres
lectures de Basili durant l' any.
Sobre l' Esperit Sant:
DIMARTS
sant
- MORIR AMB CRIST
St. Basili, un home
pràctic, ens diu en què consisteix "morir amb Crist".
"Cal que imitem no sols la humilitat de Crist, sinó àdhuc la seva mort. El
naixement de dalt no es fa sinó passant per la mort, despullant-nos de les
obres dolentes, netejant l' ànima de la brutícia dels pensaments carnals"
DILLUNS 4 de Pasqua-
LA VIDA DE L' ESPERIT
St. Basili té un tractat molt ric espiritualment, sobre l' Esperit Sant. Ens ho creiem que per l' Esperit ja posseïm
íntegrament la benedicció futura?
"L' Esperit és penyora de vida. El baptisme no sols destrueix el
nostre cos de pecat, sinó que fa que visqui per l' Esperit que ens
santifica retornant-nos a la vida originària. Ell fa que ens sigui connatural
el que esperem en la vida futura. Per
l' Esperit posseïm íntegrament la
benedicció futura."
DIMARTS
7
de Pasqua-
L' ESPERIT ES DEIXA CAPTAR
En el tractat sobre l'
esperit es veu tota la profunditat del pensament de St. Basili.
"Totes les coses santes provenen de
l' Esperit i d' Ell tenen necessitat tots els vivents. Inaccessible per
naturalesa, es deixa captar per la seva bondat i es comunica segons la
mesura de la Fe. L' Esperit infon a tothom gràcia suficient".
Sermons i homilies:
DILLUNS 3 de Quaresma- LA HUMILITAT
St.
Basili ens parla de la humilitat. Si n'
hi ha, és fàcil de reconèixer que Déu és el Senyor. I aleshores la VIDA canvia...
"La glòria de l' home consisteix en reconèixer que Déu és el Senyor. Això
és, cercar la pròpia glòria en el Senyor. Llavors s' enderroca tota
altivesa, ja que no tenim res més per gloriar-nos que Déu".
DIMARTS 17 durant l' any- SEMBREU
St.
Basili ens dóna una gran lliçó sobre el donar.
"La gràcia del bon fruit (bones obres) retorna al qui la fa. El que dones
esdevé poc, però se't retorna amb escreix. La fi del teu treball en el
camp es l'inici de la sembra celestial. Deixaràs les riqueses, però t'enduràs les bones obres.
Regla monàstica:
DIMARTS 1 durant l' any- TOTS TENIM LA CARITAT
St. Basili, amb una
intuïció magistral, posa en la mateixa
naturalesa humana la força de l' estimació.
El fruit més gran de l' encarnació de
Déu.
"No és pas d' un altre que hem aptes a estimar, sinó que ho posseïm en nosaltres
mateixos.
Tenim plantada en nosaltres la capacitat d' estimar, i no se' ns demana
que
ho demostrem amb arguments externs, sinó amb el desig interior".
DIMARTS 3 durant l' any- LA DIGNITAT DE LA SEVA
DIVINITAT
St. Basili ens parla de la
dignitat dels dons que rebem de Déu, i del nostre perill de estar pendents
de coses inútils. Quina psicologia més subtil del cor humà, ja en el sIV !
"Ningú no pot contar degudament la dignitat dels dons que Déu ens fa, no
només retornant-nos la vida quan érem morts, sinó donant-nos la dignitat
de la seva divinitat. ¿Què li retornarem? Ell en té prou amb què l'
estimem. I jo tinc por que preocupant-me de coses inútils, m 'aparto d'
aquest amor" |
|
Altres
lectures de Gregori de Nazianz durant l' any.
Sermó 45:
DIMARTS I d'Advent-
L' IGUAL AMB L' IGUAL
St. Gregori Nazianzè
ens parla de l' Encarnació amb la teologia de la divinització de la
persona humana, pròpia deIs Pares Orientals. Vivim conscients d' un Do tan
gran?
"La paraula de Déu purifica l' igual amb l' igual. Així l 'Esperit deïfica
la carn. Ell que és ric es torna captaire, perquè jo
m' enriqueixi amb la seva divinitat. Déu es buida perquè jo participi de
la seva plenitud. Per mitjà del Fill, Déu ens estira cap a Ell".
DISSABTE 3 de Quaresma-
VULL MISERICÒRDIA
St. Gregori Nazienzè
ens demana que així com Déu estima misericordiosament, també nosaltres
siguem misericordiosos amb esperit joiós. Com la majoria de Pares,
adverteix que seria fals honorar Crist a l' Altar, mentre el deshonorem en
els germans.
"Ser misericordiós no admet cap retard, cal ser-ho amb esperit
joiós. Donem a Crist la nostra compassió en la persona deIs pobres, no
només honorant-lo a l' altar"
Sermó 39:
BAPTISME DE JESÚS -
ELS FILLS DE DÉU
St. Gregori Naziancè, l' especialista en el tema
de la nostra divinització, avui pren el baptisme de Jesús com a data de
començament d' aquest gran DO.
"Amb Crist som il·luminats i pugem del
Jordà. Sepultat en el riu l' antic Adam, Jesús santifica per amor nostre
les aigües del Jordà. L' Esperit ve a honorar el cos de Crist, perquè
l' església que és igualment aquest cos, per la DEÏFICACIÓ, també és
Déu."
Sermó 14:
DILLUNS 1 de Quaresma -
L' AMOR ALS POBRES
St. Gregori Naciancè, amb la
lògica de l' evangeli que encara es manté viva en els Pares de l'
Església, ens parla en el sermó 14 de l' amor als pobres com a resultat de
l' amor de Déu per nosaltres:
"Si Déu no s' avergonyeix que li diguem Pare, nosaltres ens negarem als
nostres germans? No siguem mals administradors del que Déu ens ha donat.
No ens fatiguem amuntegant tresors mentre hi ha qui passa necessitat"
Sermó 7:
DIVENDRES 31 -
DISPOSATS
Aquesta pàgina de St.
Gregori de Nacianç va ser redactada després de la mort del seu germà Cesari.
Escrita amb el cor, ens resulta emocionant.
"Quin misteri hi ha entorn meu! Cal que jo sigui enterrat en Crist per
ressuscitar amb Ell. Cal que em converteixi en Déu, i que sigui jo mateix.
Déu ens demana ben poc, per a donar-nos molt, tant ara com en el segle
futur. Oh Senyor, artífex
d' aquest fang que som, feu que quan sigui l
'hora estiguem disposats, desenganxats del món" |
|
Dia 13 - Hilari de Poitiers
|
Estudiós de la filosofia
neoplatònica, la lectura de la Bíblia el convertí en un bon cristià.
Quan rebé el baptisme estava casat i tenia una filla, però arribà a ser
bisbe de Poitiers, la seva ciutat natal. Un dels seus autors preferits
era Orígenes que influí en el seu pensament.
Va ser desterrat per defensar l'ortodoxia de l'Església contra els
arians, per ordre de Constanci, el fill de Constantí (sIV). En el
desterro aprengué la doctrina sobre la Trinitat, de l' orient.
Els seus escrits en un llatí acurat, són profunds però també difícils.
Tingué com a deixeble St. Martí de Tours.
Lliçó de Matines de la festa:
St. Hilari ens hi dóna un fragment, fet
pregària, del seu Tractat sobre la Trinitat:
"Tinc consciència que el
meu deure és que totes les meves paraules i sentiments s'adrecin a Vós.
I això no em reportarà cap premi més gran que el de servir-vos com a
Pare. I us demano que amb el buf de l' Esperit Sant augmenteu la nostra
fe. La nostra ignorància ens cohibeix, però l' afany de la vostra
doctrina ens ensenya més enllà de les possibilitats de la naturalesa.
Predicant el misteri confessem que sou etern, un sol Déu sense
naixement, i un sol Senyor Jesucrist que neix eternament de Vós.
Doneu-nos, doncs, d' entendre el significat d' aquestes paraules i de
dir el que creiem".
|
Lectures de Sant Hilari:
Comentari als Salms:
DISSABTE 25 durant l' any-
LA FONT DE L' ESPERIT
St. Hilari escriu el
comentari als salms en la maduresa de la seva vida. Comentant avui els
salm 64 veu l' Esperit Sant en l' aigua que amara els sembrats.
"L 'aigua es convertirà en una font perquè som inundats pels dons de
l' Esperit. L' Esperit desborda d' aigua preparant els sembrats (del futur)
tenim un goig immens quan rebem
l' Esperit tot avançant en la saviesa
espiritual, l' esperança... Tot això penetra en nosaltres com gotes
petites, però que després es tornen exuberants per la multiplicació dels
fruits".
DIJOUS 2 de Quaresma-
EL TEMOR I L' AMOR
St. Hilari, en un dels
tractats més cèlebres del final de la seva vida parla del temor de Déu,
que ha d' anar acompanyat de les obres de l' amor:
"El temor demana la saviesa i s' aprèn en l' observança dels manaments. El
temor de Déu es troba dins l' amor i és l' amor perfecte el que el corona.
O sigui que cal que observis els preceptes amb tot el cor"
DILLUNS 4 durant l' any-
TOTS GERMANS
St. Hilari bisbe de Poitiers,
sIV, parla de la caritat fraterna, tot comentant el salm 132. Una doctrina
que els cristians sabem molt bé, però que no sempre practiquem malgrat
ser tan important:
"És bo viure junts els germans perquè la caritat ens
fa viure en la concordança. Això és el que escau, que sota un mateix Pare,
TOTS siguem germans.
Tractat sobre la Trinitat:
DIVENDRES 7 de Pasqua
- SENSE L' ESPERIT NO ENTENDREM RES DE DÉU
Aquí tenim una pàgina ben original sobre el
Déu Trinitat de St. Hilari. I ben exigent, ja que el do de l' Esperit
està condicionat per la nostra acceptació.
"El Pare és infinitat eterna, el Fill és revelació de la imatge, i l'
Esperit és fruïció del do. Si no tenim l' Esperit, la nostra naturalesa
no entendrà res de Déu. El do de l' Esperit és present arreu, però es
dóna en la mesura que l' accepta el qui el rep."
DIMECRES 4 de Pasqua-
DÉU ROMAN NATURALMENT EN
NOSALTRES
St. Hilari, sIV, amb la
profunditat dels Pares, ens parla de la unitat entre Déu i
nosaltres, seguint la fe de Nicea. Quina dignitat !
"El que som nosaltres és en Déu, perquè és en Crist. Ja que nosaltres
estem units per la naturalesa humana, en Aquell que és U amb el Pare.
Crist i el Pare, doncs, romanen naturalment en nosaltres"
|
|
Dia 16 - Fulgenci de Ruspe
|
|
A finals del s. IV, Fulgenci defensa
la fe de l'Església contra els reis vandals ("bàrbars") que professaven
l' arianisme. És un dels 3 bisbes catòlics que queden a l' Església, en
aquest temps. Va ser amic i seguidor de St. Agustí. Té unes de les
lectures de matines més boniques del breviari. |
Altres lectures de Sant
Fulgenci de Ruspe:
26 de desembre - St. ESTEVE -
LA PASSIÓ DEL SOLDAT
St. Fulgenci de Ruspe, amic de St. Agustí, té una
força i una profunditat semblants a ell.
"Ahir celebràvem el naixement del Rei, avui contemplem la passió del seu
soldat. La humilitat del Rei ha donat al soldat la força per a vèncer.
El Rei ha vingut humilment a nosaltres i ens ha fet el do de la caritat.
Sí, la caritat va enlairar Esteve vers el cel. Recolzat en la caritat va
ser digne de tenir per company al cel, el Saule que el perseguia a la
terra"
DIVENDRES 5 de Quaresma-
SACERDOT, SACRIFICI, DÉU I TEMPLE
St. Fulgenci de Ruspe,
sVI, ens parla amb profunditat de diversos aspectes de la personaltat de
Jesús:
"Crist és el Sacerdot, reunint en una sola persona el ser: sacerdot,
sacrifici, Déu i temple. En els sacrificis antics es prefigurava el do. En
el d' ara es manifesta que aquest DO ja ha estat conferit"
DIMARTS 2 de Pasqua- LA CONCÒRDIA
DE LA TRINITAT ENS UNEIX
"St. Fulgenci, un gran
deixeble de St. Agustí, escriu una pàgina molt bella sobre la unitat dels
cristians. ¡Tan de bo la portéssim a la pràctica!:
"Demanem de perseverar en la unitat per l' Esperit únic que tenen el Pare
i el Fill, ja que la caritat de la Trinitat santifica per la seva
concòrdia aquells que adopta. Quan l' Esperit Sant conserva la caritat
dins l' Església, fa d 'ella un sacrifici que li és grat"
DIJOUS 2 durant l' any-
PER CRIST SENYOR NOSTRE
St. Fulgenci, amic de
St. Agustí, ens parla del Crist Mitjancer, amb la profunditat dels Pares
de l' Àfrica llatina del sV. Una fórmula que
nosaltres diem tan rutinàriament!
"Diem PER CRIST SENYOR NOSTRE perquè Ell és el Mitjancer, sacerdot per
sempre, i per Ell oferim una acció de gràcies perpètua. Prenent la forma
de servent fou fet sacerdot i per Ell oferim un sacrifici plaent a Déu. És
que Ell mateix s 'ha fet sacrifici"
DILLUNS 28 durant l' any -
L' AMOR A L' EUCARISTIA
Hi ha qui pensa que
aquesta lliçó de St. Fulgenci de Ruspe, deixeble de St. Agustí, és una de
les millors del breviari.
"Ja que Crist morí per amor, a l' Eucaristia demanem a
l' Esperit Sant que ens ompli d' estimació. Així
imitarem la mort del Senyor, morint al pecat i vivint per a Déu. I si no
bevem el calze de la passió corporal, bevem tanmateix el calze del seu
amor. Bevem el calze, efectivament, quan vivim en l' amor, ja que pel do de
l' amor som veritablement allò que en el sacrifici celebrem místicament". |
|
Dia 24 - Francesc de Sales
|
La reina Isabel d'Anglaterra (sXVI) converteix en "heretgia" el cisme
començat pel seu pare (Enric VIIIè). Després de la guerra deIs "30 anys"
entre paisos catolics (Espanya) i protestans (nord d'Europa), quan en
una sola nit havien estat assassinats 3.000 hugonots, es firma la pau de
Westfalia donant els mateixos drets a catòlics i protestants, sota la
supremacia del"poder civil" (embrió del principi de secularització).
Aquesta és l'epoca de St. Francesc de Sales, el bisbe bo i pacificador,
d' Annecy (França).
Als 32 anys, fou elegit bisbe de Ginebra. Gran apòstol i predicador
incansable, acompanyà moltes persones en el seu camí espiritual.
Col•laborà amb sant Vicenç de Paül i junt amb Joana de Chantal fundà l’
Orde de la Visitació. De temperament era agradable; tenia una bonhomia
notable i un sà humanisme. Havia nascut al Castell de Sales (1567).
Lliçó
de Matines de la festa:
St Francesc de Sales
ens hi diu la seva tesi fonamental (que es la mateixa del VaticàII):
cadascú ha de ser sant , segons la pròpia vocació.
"Els cristians tenim el manament de portar una vida devota, segons la
pròpia vocació: nobles o obrers, casats o solters. La devoció no
destrueix res sinó que ho perfecciona tot: l' amor més sincer, la vida
més tranquil·la, l' obediència més fidel, i les ocupacions més grans i
bones. Siguem on siguem, hem d' aspirar a la vida perfecta". |
|
Dia 28 - Tomàs d' Aquino
|
De família noble, Tomàs nasqué el 1225 prop d' Aquino (vora Montecassino).
Als 18 anys es féu dominic. I fou deixeble de St. Albert el Gran. Molt
caritatiu, silenciós i recollit, es feia respectar de tothom.
Intel·ligent, contemplatiu i devot, es va dedicar a la filosofia
teològica. I va escriure grans tractats de teología. El principal: la
Suma teològica. Un any abans de la seva mort va tenir una experiència de
Déu, després de la qual no volgué escriure ni ensenyar res més. Morí de
pas pel Monestir de Fossanova, als 49 anys.
Se li atribueix el títol de “Doctor Angelicus”.
Lliçó
de Matines de la festa:
St. Tomas d'Aquino amb
una devoció corprenedora ens porta a l'exemple de Crist a la Creu.
"Calia que el Crist patís, perquè ens fos exemple de com actuar. La
Passió de Crist basta per donar forma a la nostra vida, com a exemple de
caritat, paciència, obediència, de menyspreu de les coses del món: MIRA'
l a Ell". |
|
Altres lectures de Sant
Tomàs d' Aquino:
DISSABTE 33 durant l' any-
NOMÉS DÉU ENS SACIA.
Com a comentari als
"darrers temps" St. Tomàs d' Aquino ens parla "teològicament" i amb la
profunditat amorosa que el caracteritza, de la vida eterna
"En aquesta vida cap cosa ens sacia, només Déu omple el nostre desig
infinitament, i d' aquí ve que el nostre cor no reposi sinó en Déu. La
vida eterna consisteix en la COMUNIÓ JOIOSA DE TOTS. Cadascú estimarà els
altres com a si mateix. Així el goig d' un de sol serà el GOIG DE TOTS!"
DISSABTE 9 durant
l' any-
CRIST ÉS EL CAMÍ I EL
TERME
St Tomàs d' Aquino,
comentant l' evangeli de St. Joan, és profundament teològic.
"Crist és el camí i el terme. Camí per la seva humanitat i terme per la
seva divinitat. St. Agustí diu: "camina per l' Home i arribaràs a Déu".
Val més coixejar pel camí, que caminar amb energia fora del camí. Els qui
s' adhereixen a Crist no fan marrada, ni són pertorbats, ja que Ell és
Vida a desdir".
DILLUNS 21 durant l' any -
A CRIST LI ESCAU SER PASTOR
Unint ciència i pietat,
St. Tomás d' Aquino ens parla de com estima l'únic BON PASTOR.
"A Crist li escau ser Pastor, ja
que Ell ens dóna l'aliment espiritual. Només Ell és la porta, en canvi de
pastors Ell n'escollí d'altres: Pere i els bisbes. Amb tot no hi ha cap
pastor bo, si per la caritat no es fa u amb Crist. El deure del bon pastor
es la CARITAT, o sigui el bé del ramat, no del propi profit".
CORPUS
- PER FER-NOS DÉUS
St. Tomàs d' Aquino,
continuant encara la teologia oriental, parla de la nostra divinització
com a fruit de l' eucaristia. És sabut que el Papa Alexandre IV, al 1259,
va demanar a St. Tomàs i a St. Bonaventura que composessin l' Ofici del
dia de Corpus. Quan van presentar-se tots dos amb l' obra feta, mentre St.
Tomàs llegia, St. Bonaventura anava estripant els papers que portava.
Avui, doncs, preguem seguint el Doctor Angèlic, un gran devot de l'
Eucaristia.
"El Fill va assumir la nostra naturalesa per fer-nos "déus". Així ens
retornà tot allò nostre que Ell havia assumit. En
l' Eucaristia gustem de la mateixa font, la caritat de Crist. Aquest
sagrament és el més gran dels miracles que Ell va fer".
|