FESTES del MES de NOVEMBRE
           

 

(Música:  Salm 129 -  Arvo Pärt 8'20)


Dia 10 - Lleó el gran
 

Al segle V, quan els tàrtars entraven victoriosos a Roma, St. Lleó els sortí a l' encontre amb la creu processional i els vestits pontificals. Així va defensar la Ciutat, dels reis Atila i Genseric.
Fou Papa durant 22 anys, en els quals demostrà destresa política, bones relacions amb l'0rient, claredat i maduresa de judici, i enriquiment en el culte. És el papa més notable del segle V. Estimava el passat i venerava la Roma imperial. No posà cap tensió entre l' església i el poder civil.  Més que res, fou un pastor que li agradava predicar en les festivitats litúrgiques. És el primer papa que va ser enterrat a la basílica vaticana.

Lliçó de Matines de la festa: L'OFICI SACERDOTAL
La lectura de Matines recull molt bé l' herència d' aquest gran pontífex.
"Per humils que siguin, tots els homes som sacerdots. ¿Què més sacerdotal que cadascú governi el propi cos? ¿O que presentar una consciència pura davant l' altar? Per la gracia de Déu tots tenim aquests dons"

 

Altres lectures de St. Lleó:
(per la seva precisió teològica, St. Lleó acostuma a ser llegit en les grans solemnitats litúrgiques)
NADAL - EL NADAL ETERN
Amb un pensament eminentment cristològic, madur, clar i precís, St. Lleó ens parla a les grans solemnitats, donant-los-hi una dimensió divina que ateny a tothom: al sant i al pecador.
"Ha nascut la Vida que, treta la por de la mort, ens proporciona el goig de l' ETERNITAT. Que exulti el sant perquè s' apropa a la palma. Que s' alegri el pecador perquè és invitat al perdó. El món contempla com s' edifica la Jerusalem celestial. Donem gràcies a Déu que ens ha fet noves criatures. Adona' t, cristià, de la teva dignitat."
31 de desembre - NEIX L' ESGLÉSIA
St. Lleó, el gran cantor de l' Encarnació, i el gran home
d' Església, avui uneix aquests seus dos temes preferits:

"Quan adorem el naixement del Salvador ens trobem,   nosaltres mateixos celebrant el nostre principi, perquè la generació de Crist és l' origen del poble cristià. El dia del natalici del cap, és el dia del naixement del cos, ja que tots som regenerats en Crist. Ell es va fer home perquè nosaltres poguéssim ser fills de Déu."
6 de gener - LA LLUM DE L' EPIFANIA
Quan, al s IV, a l' occident  es va començar a celebrar el NADAL, l' orient va celebrar l' EPIFANIA o MANIFESTACIÓ de Crist. Les dues festes tenen com a origen la diada del SOL invicte. D' aquí les al·lusions a la LLUM. És St. Lleó el qui parla avui, com en les altres grans festes.
"Que entrin totes les nacions en la família dels patriarques i rebin la benedicció pròpia dels fills. Celebrem el dia de les primícies de la vocació adreçada a les nacions. Nosaltres no som fills d' Abraham per la carn, sinó per la fe. Però la gràcia avui invita tothom a anar al Crist. Prestem-nos, doncs, mútuament ajuda com a fills de la LLUM que som". 
DIUMENGE 2 de Quaresma -  LA TRANSFIGURACIÓ TOTAL
St. Lleó amb la profunditat que el caracteritza, parla de la glorificació del Crist total, quan tots participarem de la seva victòria, ja que hem reconegut la seva debilitat. Una intuïció magnífica!

"En la Transfiguració tots varem conèixer la transformació en la qual un dia ens gaudirem. Com diu St. Pau: "Els sofriments presents no són res comparats amb la glòria que s' ha de revelar en nosaltres". Si confessem el Crist que ha assumit la debilitat de la nostra carn, participarem també de la seva victòria"

DIMARTS 4 de Quaresma - L' AMOR DE PASQUA
St. Lleó ens proposa l' amor incondicional als altres, per celebrar la Pasqua. El tema és una constant en els Pares. Sobretot ara que ens preparem per celebrar el misteri de
l' AMOR Pasqual de Jesús.

"Que els fidels examinin el seu cor i multipliquin cada dia les obres de misericòrdia. Els qui volen celebrar la Pasqua han d' adquirir l' amor, que és el resum de totes les virtuts. Donem amb bonesa, àdhuc als qui ens han ofès. I sobretot als pobres. Allà on hi ha misericòrdia, Déu i veu la seva pròpia imatge"
DIJOUS 4 de Quaresma - CONVIDATS A PARTICIPAR DE LES RIQUESES DEL PARADÍS
St. Lleó ens parla de les riqueses que rep constantment
l' església, sobretot els senyals que ja portem de la resurrecció. La quaresma és el moment oportú per meditar-ho a fi de viure, JA ARA, com a RESSUSCITATS.

"Que surtin de l' Església els signes de la resurrecció futura. El poble cristià és convidat a participar de les riqueses del Paradís. Si caminem per la via dels manaments de Déu, serem companys seus a la glòria"
DIMARTS 5 de Quaresma - LA GLÒRIA DE LA PASSIÓ
St. Lleó, orador de pensament madur, ens parla del valor de la Glòria que ens pot portar el sacrifici:
"Cal que rebem la glòria de la creu. La creu és font de totes les benediccions i causa de totes les gràcies. Amb ella podem extreure glòria de l' oprobi. Amb aquest sol sacrifici n' hi ha prou per totes les víctimes"
DIUMENGE 2 de Pasqua -  INFANTS ACABATS DE NÉIXER
En la vuitada de pasqua, el dia en què els nou batejats es treien ja les túniques blanques, St. Agustí escriu ple del fervor pasqual:

"Us parlo a vosaltres, infants acabats de néixer, nova fillada, gràcia del Pare. Ara camineu en la FE, però us és un camí segur. Vosaltres heu ressuscitat, encara no realment, però sí en l' esperança, perquè heu rebut la penyora de l' Esperit Sant".
DIMECRES 6 de Pasqua - LA GLORIFICACIÓ DE LA NATURALESA
St. Lleó, com en les grans solemnitats de l' any, resumeix molt bé els dons d' aquest temps pasqual.
"En aquests dies ens és llevada la por de la mort amb la immortalitat, els cors il·luminats arriben a la Fe, i en la fracció del pa, s' obren els ulls dels comensals a qui es manifesta la glorificació de la seva naturalesa, i tots s' alegren perquè la naturalesa humana és acollida pel Pare etern. "

DIJOUS 6 de Pasqua - JESÚS PRESENT PELS SAGRAMENTS
Com ahir, St. Lleó ens explica l' Ascensió com a sagrament.
"La gràcia de Déu és més admirable quan, desapareguda la presència del Crist, la Fe no defalleix, l' esperança no trontolla i la caritat no es refreda. És propi de les ànimes grans creure sense veure. Allò que de Crist era visible, ara passa als sagraments. Ara els deixebles, entenen que quan Crist davallà del cel, no abandonà el Pare, i quan pujà cel amunt, no abandonà el món. Ara Ell és més present per la divinitat que abans quan hi era per la humanitat "
 
DIJOUS 22 durant l' any - 
LES BENAURANCES COM A LLEI DELS CORS.
Comentant la llei interior de que parla Jeremíes, tenim, durant 5 dies, el sermó de St. Lleó sobre les benaurances de Mateu. Aquest gran Papa del sV és clar i concís de llenguatge.

"Jesús pujà a la muntanya per significar que era el nou Moisès que pactava una Aliança nova amb nosaltres, posant la llei en els nostres cors. I quan diu feliços els pobres en
l' esperit demostra que el Regne de Déu serà donat als qui se l' han guanyat per la Humilitat, no per la falta de béns".
   
DIVENDRES 22 durant l' any - 
TENEN PER AMIGA LA MANSUETUD
St. Lleó segueix el tema d' ahir.

"Els pobres atenyen la humilitat perquè mentre ells tenen per amiga la mansuetud, els rics fan amistat amb la vanitat. 
Els apòstols van ser pobres i van enriquir-se de béns eterns. Ja que sense tenir propietats, en Crist eren senyors de tot el món. ¿Què hi ha de més ric que aquesta POBRESA?"

DISSABTE 22 durant l' any -  FELIÇOS ELS QUI PLOREN.
Seguint les benaurances, St. Lleó ens parla, amb agudesa, de la possessió tranquil·la del propi interior:

"La tristesa religiosa no es dol del que fa la justícia de Déu, sinó del que comet la iniquitat humana. Nosaltres sabem que el sofriment duu el just a la glòria. El país que és promès als humils, és llur propi cos RESSUSCITAT per la seva humilitat. Aleshores l' home exterior serà possessió tranquil·la de
l' home interior".
   
DIUMENGE 23 durant l' any - 
ALLÒ QUE CAP ULL NO HA VIST
Segueix el mateix sermó. Per St. Lleó la vida mística comença per la compassió envers els altres.

"El qui és la compassió, vol que siguis compassiu, així en el mirall del cor humà hi resplendirà la imatge de Déu. Llavors veurem Déu no per un mirall sinó cara a cara. I pel goig de la CONTEMPLACIÓ, percebrem allò que cap ull no ha vist." 
 
DILLUNS 23 durant l' any - ELS ULLS INTERIORS

St. Lleó acaba avui el sermó sobre les benaurances, on ens ha parlat admirablement de la llei interior que hem de tenir:

"La benaurança és promesa a la puresa de cor. Cal que els ulls interiors siguin netejats a fi que la mirada serena es nodreixi de Déu. Tenen molta pau els qui estimen la llei, els qui per la unitat del seu cor amb Déu diuen: "facis la vostra voluntat."
 
DILLUNS 34 durant l' any - 
EL TEU TRESOR ÉS ALLÒ QUE ET DOMINA
Com sempre, el pensament de St. Lleó és clar i madur. El nostre tresor etern consistirà en allò que hem donat.

"Molts, cobejant la lloança humana, cerquen la fama. El qui estima Déu en té prou de cercar la recompensa de l' amor de Déu. On tens el tresor, hi tindràs el cor que hi resta encadenat. Cadascú té posat el seu tresor en allò que el domina. El qui es dóna ja no es pot perdre mai més. És el teu tresor per a l' ETERNITAT"

 


Dia 15 - Albert Magne
 


Al segle VIII Europa va viure el naixement de grans universitats: a Bolònia (Italia), Oxford (Anglaterra), i la Soborna (França), fundada pel canonge Norbert de Sorborn. Aquesta de París va ser dedicada als estudiants pobres. D' allí fou professor St. Albert Magne, on elaborà una enciclopèdia que recollia les doctrines d'Aristotíl, els coneixements dels àrabs i els dogmes cristians. Vinticinc anys abans de St. Albert, Ramon Llull s' hi formà, i va escriure la seva "Ars Magna".

A sant Albert, bisbe i doctor de l' església, se l’anomena “gran”, tant per l’amplitud de la seva obra enciclopèdica, com per l’aportació al pensament filosòfic i teològic del segle XIII. També és anomenat “doctor universal” per la seva actitud d’esperit i de mètode. Formà part de l’ Orde de predicadors. Fou mestre de sant Tomàs d’ Aquino. Els dos pensadors més originals de l' antigor.
 

 


Dia 23 - Climent
 

St. Climent Papa, és el 3er. Successor després de Pere. És possible que fos col·laborador de St. Pau (Fil. 4,3) ja que els Pares diuen que fou deixeble dels apòstols. Escriu una carta als de Corint (en tenim diverses lectures a Matines), entre els anys 93 i 97. És el primer document papal que posseïm, quan encara vivia l' Apòstol St. Joan.
Tot i que consta com a màrtir, no hi ha cap testimoni del seu martiri. Són seves les paraules: “Per Jesucrist se’ns han obert els ulls del nostre cor”.