FESTES del MES de OCTUBRE           
 

Dia 6 - Bru
 

Després de ser ordenat prevere, fou canonge a Colònia, però retornà a Reims on havia estudiat, per ser professor de teologia i director de l’escola. Enemistat amb el bisbe per qüestions doctrinals, es retirà amb altres companys a la solitud, que donaria lloc a la Gran Cartoixa. Avui coneguda per la pel·lícula: "El gran silencio".

És que als segles XI-XII, amb la idea de les croades s' inicien les ordres militars en els llocs dels conflictes bèl·lics. Però alhora hi ha una florida de Sants reformadors: St. Norbert (fundador dels premostratencs) St. Bernat (fundador dels cistercencs) etc. Sant bru hi reacciona amb una retirada a la solitud. Aquesta ratxa cap a la espiritualitat s' estendrà ràpidament per Europa.

Lliçó de Matines de la festa: EL PORT MÉS AMAGAT
Per St. Bru, el cartoixà viu al port més amagat.
"Alegreu-vos perquè heu arribat a la part més segura i tranqui·la, al port més amagat, al qual molts desitgen arribar".
 

Dia 15 - Teresa d' Àvila
 

Nascuda el 1515, les cartes de St. Jeroni van influir en la seva vocació. Quan tenia vint anys entrà al Carmel de l’Encarnació a Àvila. De les malalties que va sofrir de jove en va fer ocasió d' endinsar-se en la MÍSTICA per tota la vida, a través del camí de la conversió. El seu lema va ser: fer sempre el que Déu vol.
Emprengué la reforma del Carmel amb tant de coratge, que es guanyà enveges i gelosies. “L’oració, deia, es tractar d’amistat amb qui sabem que ens estima”. En Teresa es donen la mà la vida mística i la vida humana. Va ser una dona plena del sentit comú i de simpatia. Morí al monestir  d' Alba el 15 d' octubre.
És patrona d' Espanya.

Lliçó de Matines de la festa: AMB CRIST
Sta. Teresa ens parla del fonament de la seva vida: EL CRIST.
"Amb Crist es pot sofrir tot. Que ningú no vulgui altre camí, car per aquest va segur,  ja que tots els béns ens vénen per Ell. Crist és l'amor amb què Déu ens ha fet tants favors, i la penyora que Déu ens ha donat. Amb aquest amor tot es torna fàcil".

Degut a la importància de l' espiritualitat de Teresa, afegim alguns pensaments clau de la seva vida:
PENSAMENTS
- De malas razones nos libre Dios. La que no quisiere llevar cruz sino la que le dieren muy puesta en razón, no sé yo para qué está en el monasterio. (Camino de Perfección)
- Tener parte en el Reino y gozarlo, pero en los trabajos querer quedar sin ninguna parte, es disparate. (Camino de Perfección)
- En veros, Señor, cabe mi, he visto todos los bienes. He visto claro que por esa Puerta hemos de entrar. (Vida)
- Lo que yo he entendido es que la oración va fundada en humildad y que mientras más se abaja una alma en la oración, más la sube Dios.
(Vida)
- La verdadera pobreza de espíritu es no buscar consuelo ni gusto en la oración y estar en las sequedades quieta. (Vida)
- Si una sóla vez nos hace el Señor merced de imprimir amor en el corazón, sernos a todo fàcil. (Vida)
- Esta casa es un cielo, si lo puede haber en la tierra, para quien se contenta sólo de contentar a Dios y no hace caso de contento suyo.
(Camino de Perfección)
- Si no venimos aquí a otra cosa sino a ser santas, manos a la labor, y no entendamos cosa en qué se sirve más al Señor, que no presumamos salir con ella. (Camino de Perfección)
- La presunción de ser santas querría yo en esta casa, que hace crecer la humildad y nos lleva a esta santa osadía, sabiendo que Dios nos ayuda. (Camino de Perfección)
- Si hacemos lo que podemos en no asirnos a cosa de la tierra, sino que todo nuestro cuidado y trato es del cielo, muy en breve se nos dará el amor de Dios. (Vida)
- Todo os lo he dado, Señor, disponed de mi conforme a vuestra voluntad. (Vida)
- Llegada a Vós, Señor, subida en esta atalaya a donde se ven verdades, todo lo podré. (Vida)
- Tengo yo para mí, que la medida de poder llevar gran cruz, o pequeña, es la del amor. (Camino de Perfección)
- Sin dar nuestra voluntad del todo al Señor, para que haga en todo lo que Él quiera, nunca nos dejará beber del agua de la oración, esto es, de la contemplación perfecta. (Camino de Perfección)
- Para subir a las moradas que deseamos, no está la cosa en pensar mucho, sino en amar mucho. (Moradas)
- Quienes de veras aman a Dios, todo lo bueno quieren, todo lo bueno loan. No aman sino verdades. (Camino de Perfección)
- Olvidemos nuestros contentillos de tierra y, puestos los ojos en la grandeza de Dios, corramos encendidas en amor.  (Moradas)
- Obras quiere el Señor y, que si ves una hermana que lo necesita, te compadezcas de ella,y si tiene algún dolor te duela a ti. Esta es la verdadera unión con la voluntad de Dios.  (Moradas)
- Sólo amor es el que da valor a todas las cosas,y que sea tan grande que ninguna cosa nos estorbe a amar. Eso es lo más necesario.
(Exclamaciones del amor a Dios)
 

Dia 17 - Ignasi d' Antioquia
 

Va néixer al segle I, en temps dels apòstols, i va ser el segon bisbe d' Antioquia (entre l' any 70 i 107) després de St. Pere. Fou empresonat a causa de la seva fe i del testimoniatge de la seva vida. Per via marítima va ser dut a Roma i destinat a les feres per diversió del poble. Durant el viatge, va aprofitar l’ocasió per encoratjar els fidels que li sortien al pas. A Roma sofrí el martiri.
Abans de morir va escriure set cartes plenes de doctrina.
Ja vell, deia:” Ara començo a ser deixeble”.

Lliçó de Matines de la festa: SER SACRIFICI
En aquesta lectura hi trobem tot el desig de martiri del cor de St. Ignasi
"Sóc blat de Déu que em moldran les feres. Així arribaré a ser sacrifici ofert a Déu. M' estimo més morir en Crist que regnar a la terra. Estimo Aquell que morí per nosaltres. No em priveu de viure. Sento una aigua viva que remoreja dintre meu: "VINE AL PARE"