|
|
Ciutat de
Natzaret avui. En temps de la Mare de Déu no tenia més de 10 o 12 cases.
El nom de Natzaret no es troba cap vegada a l'A. Testa- ment. Era una vall
d'antigues tombes cananees menyspreada pel poble d'Israel.
Només apropiat per a pobres i marginats. |
|
|
Grafit que al
segle II un cristià anònim va deixar gravat en una pedra. A dalt s'hi
veu clar: "XE", que equival a "Jaire" (en grec
"Ave") a sota s' insinua: "MARIA". És un dels
testimonis més antics que donen fe del culte a la Mare de Déu en el lloc
de la basílica franciscana. |
|
|
Santuari ortodoxe
dit de Sant Gabriel, on hi ha el pou, l'únic de Natzaret, on ben cert la
Mare de Déu, com les altres dones del poble, anava a buscar l'aigua.
Encara avui es pot beure d'aquesta aigua que brolla a la cripta de
l'església. |
|
|
Pou de la
basílica de Sant Gabriel.
A l'antigor la presència de pous donava ocasió a la formació de llogarets
al voltant. Les deus d'aigua són un bon testimoni per localitzar els
llocs bíblics, ja que les corrents subterrànies no varien, ni amb el
pas dels segles. |
|
|
Casa-gruta on van
viure Jesús, Maria i Josep, i que correspon a l'excavació d'una de les
antigues tombes cananees. Els de Natzaret es van limitar a fer un pis a
sobre de l'antic sepulcre, llavors ja abnadonat, i els sòtanos els servien per guardar coses i fer-hi
part de la vida de família. |
|
|
Casa d'Efes que
va acollir St. Joan i la Mare de Déu, després que el deixeble estimat la
va "prendre a casa seva".
Els darrers anys de la vida de la Mare de Déu degueren ser dolorosos per
a Ella, però molt profitosos per a l'Església. Ara podem dir amb raò
que Ella esdevé la gran DEIXEBLE de Jesús, com insinua l'evangeli de
Lluc. |
|
|
Cim de Jerusalem
dit "Hagia Sion", la Santa Sió, on la primera sinagoga jueva es
va convertir en cristiana. Els Pares més antics de l'Església en parlen
amb veneració, i la pelegrina Egèria ens n'explica el culte. Aquí es
venera el record de la Dormició de la Mare de Déu, envoltada
dels apòstols que d'aquí la portaren a enterrar a la vall del Cedró (en
fa memòria l'autosagramental que de la Selva del Camp) |
|
|
Església de la
Toma de Maria, a la vall del Cedró o de Josafat (segons el profeta Joel).
A l'interior d'aquesta basílica dels armenis, es pot veure el que podria
ser sepulcre de la Mare de Déu, abans que Jesús la prengués Assumpta al
cel. De fet l'arquelogia ho remonta al segle II. |