Intentaré resumir les explicacions del
Gènesi sobre la Creació de l' home i del món, però per a qui hi estigui realment
interessat, es poden facilitar alguns articles publicats sobre el tema.
Tothom sap que d'explicacions del la
Creació al Gènesi n'hi ha dues: La primera es troba a Gen c1, i la 2a
a Gen cc2-3. Escrites en èpoques diferents i amb teologies diferents.
Gènesi c1
És un escrit d'època "sacerdotal" (o sigui de l'any
500aC) inspirat en el poema babilònic "Enuma Elis", que els
jueus deportats escoltaven a Mesopotàmia el dia de Cap d'Any en les
celebracions paganes. Però mentre en aquest poema, la creació és el
resultat de lluites entre els diferents déus (Absu és el caos,
Tiamat són els oceans, Bel la terra, Anu el cel i Ea els rius) en la
Bíblia els jueus converteixen l'acte de la Creació com el fruit de
l'amor de Jahvè, que fa les coses bones perquè Ell és bo. Al final de
cada acte de la creació (de la llum, del firmament, dels mars, de la
vegetació, dels estels, dels animals, i finalment de l' home i la
dona) el text va
repetint: "Déu ho veié i era bo".
Escrivint aquestes pàgines, en un moment de fracàs polític, els jueus
religiosos creen tot un món "litúrgic", que porta a la celebració de les "festes", i sobretot al "repòs del
dissabte". El dia que Déu va reposar.
D'altra banda també hi ha la novetat, respecte al mite babilònic, que
l'home i la dona són fets "a imatge de Déu". Quan les forces
polítiques fracassen, el poble recorda la semblança que té amb
Déu, com a font de la seva identitat primordial.
Gènesi cc 2-3
La segona explicació de la Creació (noteu que a 2,4b torna a començar
les explicacions de la creació: "Quan Déu va crear el cel i la terra...)
comença per parlar de com va ser creat Adam, per qui planta el
jardí de l' Edèn amb 4 rius i tota mena de vegetació, i sobretot a qui
dóna una muller, Eva, a la seva semblança (no inferior, com en les
tradicions antigues). I, finalment, explica l' origen del pecat, pel
qual vénen tots els mals al món.
Aquest és un dels escrits bíblics
d'èpoques més antigues, potser dels voltants de l'any 1.000aC, quan, amb la
cort de Salomó s'inicia l'escriptura.
I aquesta podria ser una
"historieta" criticant la monarquia, que explicaria la causa
de tots els mals en la pèrdua de la democràcia i l'abús de
poder per part dels qui es fan amos de la societat.
Instigat pel rei amonita (Nahaix) que ataca a Israel, el poble fa el
PECAT de demanar un rei (diu 1Sam 12,12: "quan heu vist Nahaix (aquest
nom significa : SERP)
venir a fer-vos la guerra heu dit: que sigui un rei qui ens governi").
Fins llavors el poble vivia en "aliances" entre territoris,
sense una centralització de poders. I el profeta Samuel els adverteix del
pecat que cometen: 1Sam 8: "el rei prendrà els vostres fills per
fer la guerra, i us demanarà el fruit de les vostres terres, posarà
les vostres filles al seu servei, s'incautarà de les millors vinyes i
oliverars..." Però el poble no en fa cas.
Ben aviat s'adona del fracàs a què l' ha portat la monarquia.
Quan David es fa vell, els seus fills es maten entre ells per l'ambició
d'accedir al tron. I la cort de Salomó es converteix en un "escàndol"
d'abusos de tota mena.
Llavors neix aquesta història "xifrada", sobre l'origen del
món, en la que Adam representa el rei. (A Is 14,4-22, i Ez 28,2-19 es
troben altres narracions que relacionen Adam amb un Rei) i
Eva representa el poble, que accedeix a la temptació provocada per la serp (Nahaix,
el rei amonita). De fet David davant del poble diu el mateix que en el
Gènesi Adam diu davant d'Eva: "aquesta és os dels meus ossos i
carn de la meva carn" (vegeu : 2Sam 5,1-3)
Amb aquest 2on relat de la Creació
s'explicaria l'absolutisme dels governs, com a origen de tots els
desgavells i PECATS en el món.
DUES LLIÇONS BEN ACTUALS !