|
Columba aspexit
per
cancellos
fenestre
ubi
ante
faciem
eius
sudando
sudavit balsamum
de
lucido Maximino.
Calor solis
exarsit
et
in tenebras
resplenduit
unde
gemma surrexit
in
edificatione
templi
purissimi
cordis benivoli.
Iste
turris excelsa,
de
ligno Libani et
cipresso facta,
iacincto
et sardio ornata
est,
urbs
precellens artes
aliorum
artificum.
Ipse
velox cervus
cucurrit
ad
fontem
purissime
aque
fluentis
de
fortissimo
lapide
qui
dulcia
aromata
irrigavit.
O
pigmentarii
qui
estis in suavissima
viríditate
hortorum
regís,
ascendentes
in altum
quando
sanctum sacríficium
in
arietibus perfecistis.
Inter
vos fulget
hic artifex,
paries
templi,
qui
desideravit alas aquile,
osculando
nutricem Sapientiam
in
gloriosa fecunditate
Ecclesie.
O Maximine,
mons
et vallis es,
et
in utroque
alta edificatio appares,
ubi
capricornus
cum elephante
exivit,
et
Sapientia in deliciis
fuit.
Tu es
fortis
et
suavis in cerimoniis
et
in choruscatiane
altaris,
ascendens
ut
fumus
aromatum
ad
columpnam laudis.
Ubi
intercedis pro populo
qui
tendit ad
speculum
lucis,
cui
laus est in
altis. |
El colom va veure
a través de la reixa de la finestra
per on, davant el seu rostre,
exhalava bàlsam
el resplendent Maximí.
La calor del sol es va encendre
i va resplendir en la fosca,
i així, una gemma va sorgir
per construir el puríssim temple
del cor benèvol.
Aquesta torre altíssima.
feta de fusta del Líban i de xiprer,
ha estat guarnida amb jacint i sarda;
es una ciutat que ultrapassa l'art
dels altres artistes.
Va córrer, com a cérvol veloç,
vers la font de l'aigua mes pura,
que fluïa de la roca mes forta
que escampava aromes suaus.
Oh vosaltres que exhaleu perfum,
que us esteu en la dolça verdor
dels jardins del Rei,
i que us eleveu vers les altures
quan heu acomplert ardits,
el sant sacrifici.
Entre vosaltres resplendeix aquest artífex,
mur del temple,
que desitjava les ales de l'àguila,
besant la Saviesa que el nodria
dins la gloriosa fecunditat de l'Església.
Oh Maximí,
sou muntanya i vall,
i, essent una o altra, sembleu l'alt edifici
d'on van sortir la cabra i l'elefant,
i on la Saviesa va estar a plaer.
Sou fort
i dolç en les cerimònies
i quan s'encén l'altar,
us eleveu com el fum de l'encens
vers la columna de la lloança.
Així doncs, intercediu pel poble,
que s'adreça al mirall de la llum,
que es lloada en les altures. |
