|
|
|
|
O viridissima virga ave, que in ventoso flabro sciscitationis sanctorum prodisti. Cum venit tempus quod tu floruisti in ramis tuis: ave. ave sit tibi, quia calor solis in te sudavit sicut odor balsami. Nam in te floruit pulcher flos qui odorem dedit omnibus aromatibus que arida erant. Et illa apparuerunt omnia in viriditate plena. Unde celi dederunt rorem super gramen et omnis terra leta facta est, quoniam viscera ipsius frumentum protulerunt, et quoniam volucres caeli nidos in ipsa habuerunt. Deinde facta est esca hominibus. et gaudium magnum epulantium: unde, o suavis virgo, in te non deficit ullum gaudium. Haec omnia Eva contempsit. Nunc autem laus sit altissimo. |
Déu vos salve, rama verdejant, que vau sorgir del buf del vent que cerquen els sants. Quan va arribar el temps en què van florir les vostres rames; Déu vos salve, Déu vos salve sigui a vós perqué la calor del sol en vos va traspuar, com a olor de bálsam; Ja que de vós va florir una bella flor, que ha donat fragancia a totes les aromes esbafades. I tot va recobrar la plena frescor. Per aixó del cel va caure la rosada sobre l'herba, i la terra sencera se'n va alegrar, perqué les seves entranyes van donar blat, i els ocells del cel hi van fer llur niu. Així, va esdevenir aliment per ais homes i gran goig per ais que en mengen. Per aixó, oh dolca Verge, en vós no manca cap goig. Tot aixó Eva ho havia refusat. |
