CANTATA   Nº 36

       Composta el 1731, per a la Cantata nº 36, destinada també al primer diumenge d’Advent, Bach utilitza uns versos lliures que tenen per tema la imatge tradicional de l’Església com esposa. L’ària del baríton hi fa al·lusió.

En el tercer moviment, l’ària del tenor és acompanyada per l’oboè d’amor, instrument ideal per a anunciar l’arribada del Déu-Amor en Persona.

L’ària de baríton del nº 5 es una evocació a l’Eucaristia.  
I als fidels febles, que no es senten forts i coratjosos com el baríton, Bach els hi dedica en el nº7 l’ària de soprano acompanyada per instruments de corda tocats amb sordina .

L’obra acaba amb la última estrofa d’un coral de Luter 

En aquestes Cantates om descobreix com Bach sabia comunicar la joia profunda i lliure que inspira l’amor de Déu.