NAIXEMENT  I  INFANTESA  DE  JESÚS en Mateu i Lluc

2-Naixement de Jesús
18 El naixement de Jesús, el Messies, fou d'aquesta manera: Maria, la seva mare, estava unida amb Josep per acord matrimonial i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l'Esperit Sant. 19 Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l'acord matrimonial. 20 Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué: --Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha concebut ve de l'Esperit Sant. 21 Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble. 22 Tot això va succeir perquè es complís allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: 23 La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d'Emmanuel , que vol dir «Déu amb nosaltres». 24 Quan Josep es despertà, va fer el que l'àngel del Senyor li havia manat i va prendre a casa la seva esposa. 25 No hi havia tingut relacions conjugals quan ella tingué el fill. I Josep li va posar el nom de Jesús.

- Mt es centra en Josep, no Maria. Jesús neix a la seva casa de Betlem (com David), on viuen Josep i Maria. Josep li posa el nom de Jesús= Déu Salvador.
-El protagonisme de Josep és propi del judaisme, ja que Mt escriu per judeocristians de Palestina
-En Mt, com en Lc, Maria és Verge. Com que Mt i Lc no es coneixen, en allò que coincideixen de la infància de Jesús, vol dir que hi ha una tradició molt arrelada en aquell moment.
-Es típic de Mt fonamentar la vida de Jesús en textos de l’ AT. (Is: la verge tindrà un fill... l’ Emmanuel)

3-Visita d'uns savis
2,1 Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d'Orient i, en arribar a Jerusalem, 2 preguntaven: --On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo. 3 Quan el rei Herodes ho va saber, es va inquietar, i amb ell tot Jerusalem. 4 Herodes va convocar tots els grans sacerdots i els mestres de la Llei que hi havia entre el poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. 5 Ells li respongueren: --A Betlem de Judea. Així ho ha escrit el profeta: 6 » I tu Betlem, terra de Judà, no ets de cap manera la més petita de les principals viles de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble. 7 Llavors Herodes cridà en secret els savis, va demanar-los el moment exacte en què se'ls havia aparegut l'estrella 8 i els encaminà a Betlem dient-los: --Aneu i informeu-vos amb exactitud d'aquest infant; i quan l'haureu trobat, feu-m'ho saber, perquè jo també pugui anar a adorar-lo. 9 Després de sentir aquestes paraules del rei, es posaren en camí. Llavors l'estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d'ells, fins que s'aturà damunt el lloc on era l'infant. 10 L'alegria que tingueren en veure l'estrella va ser immensa. 11 Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra. 12 I, advertits en somnis que no anessin pas a veure Herodes, se'n tornaren al seu país per un altre camí.

- Els “savis” que busquen al rei dels jueus.  Mt fa ressaltar JESÚS-REI, ja des del naixement.
- Herodes és el rei jueu que s’inquieta, perquè la seva reialesa no és com la de l’ Infant. En tot l' evangeli Mt oposa Jesús als jueus. Com que escriu a cristians convertits del judaísme, per ells aquest tema és important.
- La cita de Miquees 5,1, fonamenta la petita Betlem com a ciutat del Messies, Rei i Pastor del poble.
- L’estrella ens parla de la Llum del Messies (Is 9,1: el poble que caminava a les fosques, ha vist una llum). Tots tenim la pròpia llum de Déu, la pròpia estrella que fa camí amb nosaltres.
- L’adoració dels “savis” és important (festa de l’ Epifania). Diuen els Pares de l’ església: no en trauríem res que Jesús fos Déu i home, si no reconeguéssim la seva manifestació, adorant-lo.
- Ofereixen or (al Rei), encens (a Déu) i mirra (a l’home, per a la sepultura).
- Els savis enganyen a Herodes, entornant-se’n per un altre camí. Nadal ens fa agafar “camins nous”.

4-Fugida a Egipte
13 Quan els savis se n'hagueren anat, un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep i li digué: --Lleva't, pren el nen i la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t'hi fins que jo t'ho digui, perquè Herodes buscarà l'infant per matar-lo. 14 Josep es llevà, prengué de nit el nen i la seva mare, se'n va anar cap a Egipte 15 i s'hi quedà fins a la mort d'Herodes. Així es va complir allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: D'Egipte he cridat el meu fill.

-Amb l’ anada a Egipte, Jesús repeteix la història del poble d’ Israel, a l’ AT.
-Sempre és Josep qui porta la iniciativa, obeint a l’ àngel.

5-Matança dels infants de Betlem
16 Quan Herodes es veié burlat pels savis, es va indignar molt, i ordenà que a Betlem i a la seva rodalia matessin tots els nens de dos anys en avall, l'edat que calculava pel que li havien dit els savis. 17 Així es va complir el que havia anunciat el profeta Jeremies: 18 A Ramà se sent un crit, plors i grans planys: és Raquel que plora els seus fills, i no vol que la consolin, perquè no hi són.

-Històricament sabem que Herodes, un rei molt sanguinari, va matar el seu propi fill, poc després de néixer, per por que un dia li prengués el tron.
-La cita de Jer 31,18 reforça igualment el fet, amb l’ AT
-Recomano la lectura del llibre de Charles Péguy: “El misteri dels sants innocents”. Regalar el Regne a aquests infants, quan encara no se l’ han guanyat, és el misteri de la pura gratuïtat de Déu. Com tota la vida cristiana, basada en l’ Amor exagerat de Déu.

6-Retorn d'Egipte
19 Després de la mort d'Herodes, un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep, a Egipte, 20 i li digué: --Lleva't, pren el nen i la seva mare i vés-te'n al país d'Israel, que ja són morts els qui volien matar l'infant. 21 Josep es llevà, prengué el nen i la seva mare i va tornar al país d'Israel. 22 Però quan va sentir a dir que Arquelau regnava a Judea en lloc del seu pare Herodes, tingué por d'anar-hi. Advertit en somnis, es retirà a la regió de Galilea 23 i se n'anà a viure en un poble anomenat Natzaret. Així es va complir allò que havien anunciat els profetes: «Li diran Natzarè.»

-És tornant d’ Egipte que Jesús, Maria i Josep, segons Mt. van a Natxaret per primera vegada.
-La cita “Li diran Natzaré” sembla que no correspon a cap lloc concret de l’ AT, però Mt segueix amb la norma de fonamentar la vida de Jesús en passatges de la Bíblia.

EVANGELI DE LLUC
- En l’ evangeli de Lc, la intenció és de subordinar Joan Baptista a Jesús. Al llibre dels Fets (escrit per Lc) els deixebles del baptista tenen importància, per això Lc té interès en fer jesús més gran que ell.
-Veurem que Lc va alternant una narració de Joan B. amb una de Jesús, més extraordinària.
-També característic de Lc és fixar-se en Maria i altres dones (Elisabet, Anna...), Lc escriu l’ evangeli dels “marginats”: els infants, les dones, els pastors, els vells... i tots aquells que la societat menysprea.

1-Anunci del naixement de Joan Baptista
5 En temps d'Herodes, rei de Judea, hi havia un sacerdot del torn d'Abià que es deia Zacaries. La seva muller, descendent d'Aaron, es deia Elisabet. 6 Tots dos eren justos davant de Déu i irreprensibles en el compliment de tots els manaments i les observances del Senyor. 7 Però no tenien fills, perquè Elisabet era estèril i tots dos eren ja d'edat avançada. 8 Un dia, mentre Zacaries era al temple oficiant davant de Déu amb els del seu torn, 9 segons el ritual dels sacerdots, li tocà per sorteig d'entrar al santuari del Senyor a oferir l'encens. 10 Mentre l'oferia, tot el poble era a fora pregant. 11 Llavors se li va aparèixer un àngel del Senyor, a la dreta de l'altar de l'encens. 12 Zacaries, en veure'l, es va torbar i la por s'apoderà d'ell. 13 Però l'àngel li digué: --No tinguis por, Zacaries: la teva súplica ha estat escoltada. Elisabet, la teva muller, et donarà un fill, i li posaràs el nom de Joan. 14 En tindràs una gran joia, i molts s'alegraran del seu naixement. 15 Serà gran als ulls del Senyor; no beurà vi ni altres begudes alcohòliques i quedarà ple de l'Esperit Sant ja des de les entranyes de la mare. 16 Conduirà molts israelites cap al Senyor, el seu Déu. 17 Anirà al davant del Senyor amb l'esperit i el poder d'Elies: farà que els pares es reconciliïn de cor amb els fills i portarà els rebels pels camins dels justos. Així prepararà per al Senyor un poble ben disposat. 18 Zacaries preguntà a l'àngel: --Com puc saber que serà així? Jo ja sóc vell i la meva dona també és d'edat avançada. 19 L'àngel li va respondre: --Jo sóc Gabriel i m'estic prop de Déu. És ell qui m'ha enviat per anunciar-te aquestes bones noves. 20 Quedaràs mut, sense poder dir res, fins al dia que passi tot això: tu no has cregut les meves paraules, però al seu temps es compliran. 21 Mentrestant, el poble esperava Zacaries, estranyat que s'estigués tanta estona dins el santuari. 22 Quan finalment va sortir, no podia parlar-los, i comprengueren que mentre era al santuari havia tingut una visió. S'expressava només amb senyes, perquè havia quedat mut. 23 Quan es van acabar els dies del seu servei sacerdotal, Zacaries se'n tornà a casa seva. 24 Al cap de poc temps, la seva muller Elisabet va quedar embarassada. Durant cinc mesos ella no sortia de casa, i pensava: 25 «Com ha obrat amb mi el Senyor! Ha volgut treure'm la vergonya de no tenir fills.»

-L’anunci de Joan esdevé al Temple, on Zacaries està pregant.
-Els pares de Joan són vells i estèrils.
-Zacaries és castigat perquè no creu a l’ àngel

2-Anunci del naixement de Jesús
26 El sisè mes, Déu envià l'àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, 27 a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria. 28 L'àngel entrà a trobar-la i li digué:
--Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu. 29 Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. 30 L'àngel li digué: --No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia. 31 Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. 32 Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. 33 Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi. 34 Maria preguntà a l'àngel: --Com podrà ser això, si jo sóc verge? 35 L'àngel li respongué: --L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu. 36 També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, 37 perquè per a Déu no hi ha res impossible. 38 Maria va dir: --Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules. I l'àngel es va retirar.

- L’anunci esdevé a la casa de Natzaret (lloc d’antics sepulcres cananeus). No al Temple com Joan.
-La Mare és jove i verge, no vella i estèril. És “plena de Gràcia”, i el Fill ho serà del Déu Altíssim.
-Ella es considera ESCLAVA. Lc recalca la grandesa de la humilitat.

3-Trobada de les dues mares
39 Per aquells dies, Maria se n'anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judea, 40 va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. 41 Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l'infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l'Esperit Sant. 42 Llavors cridà amb totes les forces: --Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! 43 Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? 44 Tan bon punt he sentit la teva salutació, l'infant ha saltat de joia dins les meves entranyes. 45 Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t'ha anunciat es complirà!
46 Maria digué: --La meva ànima magnifica el Senyor, 47 el meu esperit celebra Déu que em salva, 48 perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. Des d'ara totes les generacions em diran benaurada, 49 perquè el Totpoderós obra en mi meravelles: el seu nom és sant, 50 i l'amor que té als qui creuen en ell s'estén de generació en generació. 51 »Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, 52 derroca els poderosos del soli i exalta els humils; 53 omple de béns els pobres, i els rics se'n tornen sense res. 54-55 »Ha protegit Israel, el seu servent, com havia promès als nostres pares; s'ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre. 56 Maria es va quedar uns tres mesos amb ella, i després se'n tornà a casa seva.

-Aquest trobada és central, dedicada a Joan i a Jesús. I mentre Elisabet lloa Maria, ella lloa Déu.
-En el magníficat (cant de vespres) Tenim un resum de l’ evangeli de Lc: mentre Maria és petita, Déu és el Totpoderós que fa meravelles. A la terra esdevé un CANVI DE SORTS: els altius són dispersats, i els humils exalçats, els poderosos se’n van buits, i els pobres plens. ¿Entenem aquests valors de l’ evangeli, o encara estan per estrenar? (Pere Lluís Font)

4-Naixement i circumcisió de Joan Baptista
57 Quan se li va complir el temps, Elisabet tingué un fill. 58 Els veïns i els parents sentiren a dir que el Senyor li havia mostrat el seu amor, i tots la felicitaven. 59 Al cap de vuit dies es reuniren per circumcidar l'infant i volien que es digués Zacaries, com el seu pare. 60 Però la seva mare s'hi va oposar dient: --No! S'ha de dir Joan! 61 Ells li replicaren: --Però si no hi ha ningú de la família que porti aquest nom! 62 Llavors feren senyes al pare i li preguntaven com volia que es digués. 63 Ell va demanar unes tauletes i va escriure: «El seu nom és Joan.» Tots van quedar meravellats. 64 A l'instant Zacaries va recobrar la paraula i començà a beneir Déu. 65 Un gran respecte s'apoderà de tots els veïns. La gent parlava d'aquestes coses per tota la muntanya de Judea, 66 i tothom qui ho sentia ho guardava en el seu cor i es preguntava: «Què serà aquest infant?» Realment, la mà del Senyor era amb ell. 67 Zacaries, el pare de Joan, quedà ple de l'Esperit Sant i va dir profèticament: 68 --Beneït sigui el Senyor, Déu d'Israel: ha visitat el seu poble i l'ha redimit; 69 fa que s'aixequi un salvador poderós a la casa de David, el seu servent, 70 com havia anunciat de temps antic per boca dels seus sants profetes. 71 Així ens salva, alliberant-nos dels enemics, de les mans dels qui ens volen mal, 72 mogut pel seu amor als nostres pares i pel record de l'aliança santa 73 que jurà al nostre pare Abraham, prometent de concedir-nos que, 74 sense por, lliures dels enemics, li donem culte, 75 amb santedat i justícia, tota la vida. 76 »I a tu, infant, et diran profeta de l'Altíssim, perquè aniràs al davant del Senyor a preparar els seus camins; 77 faràs saber al poble que li ve la salvació, el perdó dels seus pecats. 78 Per l'amor entranyable del nostre Déu, ens visitarà un sol que ve del cel, 79 per il•luminar els qui viuen a la fosca, a les ombres de la mort, i guiar els nostres passos per camins de pau. 80 L'infant creixia i s'enfortia en l'Esperit, i va viure al desert fins al dia que es manifestà a Israel.

-El nom de Joan vol dir: és Déu qui salva (el de Jesús és: El Salvador)
-El càntic de Zacaries, que diem cada matí, canta aquesta SALVACIÓ que ve a través de l’ Amor entranyable de Déu, que és com el sol que cada matí ens il•lumina.
-Joan és el PROFETA que prepara els camins a Déu i a Jesús. (Joan és el segon protagonista de l’ Advent)

5-Naixement i circumcisió de Jesús
2,1 Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l'imperi. 2 Aquest cens va ser anterior al que es féu quan Quirini era governador de Síria. 3 Tothom anava a inscriure's a la seva població d'origen. 4 També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la família i descendència de David. 5 Josep havia d'inscriure's juntament amb Maria, la seva esposa. Maria esperava un fill. 6 Mentre eren allà, se li van complir els dies 7 i va néixer el seu fill primogènit: ella el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se. 8 A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. 9 Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. 10 Però l'àngel els digué: --No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: 11 avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. 12 Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora. 13 I de sobte s'uní a l'àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant: 14 --Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima. 15 Quan els àngels els deixaren i se'n tornaren cap al cel, els pastors deien entre ells: --Arribem-nos a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber. 16 Hi anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora. 17 En veure-ho, van contar el que els havien anunciat d'aquell infant. 18 Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors. 19 Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava. 20 Després els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat.
21 Quan van complir-se els vuit dies i hagueren de circumcidar l'infant, li van posar el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l'àngel abans que el concebés la seva mare.

-El cens, “anterior” al de Quirini, (remarca el fet històric). Lc fa “història” de salvació.
-Jesús neix a Betlem, de pas, i el posen a una menjadora. Is 1, 3 diu: “El bou coneix el seu propietari, i l’ ase, l' estable del seu amo, però a mi, Israel no em coneix”, aquesta cita ha donat origen a la tradició del bou i la mula, que el St. Pare ha puntualitzat. La menjadora, i la traducció del mot “Betlem” ( casa del Pa) suggereix als Pares de l’ església el tema de Jesús PA de Vida, ja des del naixement.
-En lloc dels savis, van al pessebre els pastors (més marginats). A més, cal tenir en compta que aleshores els pastors es consideraven heretges, perquè no complien les Lleis d’ Israel. Igual que els samaritans, posats per model, tantes vegades, en l’evangeli de Lc.
-Per Lc Maria ho guarda tot en el seu cor, perquè Maria és la gran protagonista de Lc. (Maria, la tercera protagonista de l’Advent)

6.Presentació de l'infant Jesús al temple
22 Quan van complir-se els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, portaren Jesús a Jerusalem per presentar-lo al Senyor. 23 Així ho prescriu la Llei del Senyor: Tot primogènit mascle serà consagrat al Senyor. 24 Havien d'oferir en sacrifici, tal com diu la Llei del Senyor, un parell de tórtores o dos colomins . 25 Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era just i pietós, esperava que Israel seria consolat i tenia el do de l'Esperit Sant. 26 En una revelació, l'Esperit Sant li havia fet saber que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. 27 Va anar, doncs, al temple, guiat per l'Esperit, i quan els pares entraven amb l'infant Jesús per complir amb ell el que era costum segons la Llei, 28 el prengué en braços i beneí Déu dient: 29 --Ara, Senyor, deixa que el teu servent se'n vagi en pau, com li havies promès. 30 Els meus ulls han vist el Salvador, 31 que preparaves per presentar-lo a tots els pobles: 32 llum que es reveli a les nacions, glòria d'Israel, el teu poble.
33 El seu pare i la seva mare estaven meravellats del que es deia d'ell. 34 Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare:
--Aquest infant serà motiu que a Israel molts caiguin i molts d'altres s'aixequin; serà una senyera combatuda, 35 i a tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima. Així es revelaran els sentiments amagats al cor de molts.
36 Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d'Aser. Era d'edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, 37 però havia quedat viuda, i ara ja tenia vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple i donava culte a Déu nit i dia amb dejunis i pregàries. 38 Ella, doncs, es va presentar en aquell mateix moment i donava gràcies a Déu i parlava de l'infant a tots els qui esperaven que Jerusalem seria alliberada.
39 Quan hagueren complert tot el que manava la Llei del Senyor, se'n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. 40 L'infant creixia i s'enfortia, ple d'enteniment; i Déu li havia donat el seu favor.

-A més de les escenes paral•leles a les de Joan, Lc afegeix la Presentació de Jesús (escena confosa amb la de la Purificació de la Mare de Déu), donant encara més relleu a la persona de Jesús.
-L’ofrena del coloms recalca la “pobresa” de la família de Jesús.
-El càntic de Simeó (que diem a completes) conclou la trilogia de Lc, i és possible que a la base hi haguessin uns himnes litúrgics dels primers cristians, conservats fins al dia d’ avui, gràcies a Lc.
-Per altra banda Simeó i Anna són dos vells, marginats, que a Lc li agrada esmentar com a privilegiats de Déu, com tots els altres “petits”, models pels cristians.
 

Conclusió
En Mt, doncs, trobem el Déu d’ Israel que, a través de Jesús ve al seu poble,on és rebutjat pels poderosos (Herodes), però a qui acceptaran el pagans (Savis). I nosaltres?
En Lc Déu neix de Maria, una Verge, i de camí, neix en una menjadora i és visitat pels pastors, en un ambient de POBRESA absoluta. Nadal ens ha de fer viure SENZILLAMENT  DIFERENT.