|
En la vida monàstica ben
aviat t’adones que el que dóna intensitat al dia a dia és l’anar seguint
la vida de Jesús a través de l`any litúrgic. I això s’esdevé, sobretot,
a través de la Paraula que tan generosament la litúrgia posa al nostre
abast.
Es per això que en proposar-me parlar del Nadal, voldria fixar-me en
alguns textos bíblics propis d’aquesta tan preciosa solemnitat.
GENEALOGIA
La llarga llista de noms pot resultar pesada si no t‘hi fixes una mica.
Tothom sap que la genealogia de Mateu i la de Lluc tenen molt poques
coincidències. Essent d’arrel palestinenca, Mateu cita molts més noms
bíblics, mentre que Lluc, de cultura grega, mes desconeixedor de la
Sagrada Escriptura, s’inventa (o no sabem d’on treu) quaranta dels noms
que posa. I curiosament el nom de "Mataties" es repeteix sis vegades amb
diverses variants (Mataties i Matat dues vegades cada un, i Matata i
Maat una vegada).
Mentre Mateu comença la llista amb Abraham, el pare del poble d `Israel,
Lluc hi posa Adam, el pare de tota la humanitat. Dues visions sobre els
ascendents de Jesús, una jueva i l`altra grega (adreçada a l’il•lustre
Teòfil segons Lc 1,3).
Seguint la genealogia de Mateu, el primer que crida l’atenció és la
presència de quatre dones, totes elles estrangeres i la majoria
prostitutes: Tamar, Rahab, Rut i Betsabé. En Mateu l’ascendència de
Jesús tampoc exclou els pagans, ell que dirà al final de l’evangeli "aneu
per tot el món"... Amb Mateu, a més, em voldria fixar en alguns dels
noms, per donar- los "rostre": Fares és el petit dels dos bessons fills
de Tamar (sovint Déu escull els petits).
Naason és ajudant de Moisès durant el pas pel desert. I entre els rels
dolents sobresurten Acaz i Manassès que arriben a cremar els seus fills
en honor dels ídols al lloc on, segons el profeta Jeremies, es dirà "el
Tofet", com a signe de maledicció. Lloc que, segles després, serà
convertit en "sepultura de forasters", quan els sacerdots el compraran
amb el preu de la sang de Jesús. Avui en aquest lloc hi ha un monestir.
I justament entre aquests dos reis perversos, hi ha Ezequies un dels
reis més bons, figura de l’Emmanuel, en néixer de la "dona que esperava
un fill" (l’ esposa d’Acaz, segons el "senyal" promès pel profeta lsaïes.
Finalment trobem el gran rei Josies que, després de descobrir el llibre
del Deuteronomi, duu a terme la reforma religiosa més important de la
història d’ lsrael.
Llevat, doncs dels patriarques, i, evidentment de David i Salomó, només
els noms d’ Assà i el seu till Josafat, d’Ozies que era lepròs, i el del
seu fill Jotam, tots els altres foren dolents als ulls de Déu. Queda
clar, doncs, que en fer-se home, el Fill de Déu assumeix en la pròpia
cam, el nostre pecat. Finalment després de la deportació, Mateu posa set
, noms, també totalment desconeguts, i diferents dels de Lluc.
En acabar la genealogia, Mateu fa notar que d’Abraham fins a David hi ha
catorze generacions, de David fins a la deportació catorze més, i de la
deportació fins a Jesús catorze igualment. El numero catorze pels jueus
significa el nom de "David" (els números es fan amb lletres). Repetit
tres vegades vol dir, entre els semites, una certesa absoluta. Amb això
Mateu no fa mes que insistir en la messianitat davídica de Jesús.
INFANTESA DE JESUS
Només Mateu i Lluc ens parlen dels naixement de Jesús i de la seva
infantesa, i ens en parlen sota perspectives ben diferents.
Infantesa en Mateu
Mateu, l’ evangeli palestinenc, se centra en la figura de Josep (no en
Maria). Josep esdevé el patriarca de la casa de Betlem (Natzaret serà el
lloc on aniran en retornar d’Egipte).
Un àngel, doncs, diu a Josep, l`home “just i bo", que no tingui por de
prendre Maria per esposa, ja que ella ha concebut per obra de l’Esperit
Sant. Ell, Josep, li imposarà el nom d’ “Emmanuel". Després del
naixement a Betlem, complint la profecia de Miquees (en Mateu el
compliment de les profecies de l’AT donen estructura a l’obra), vénen
uns “savis" a adorar el Rei infant (de qui David ha estat figura), a qui
ofereixen or reial, encens diví, i mirra per a la seva sepultura com a
home. Després del naixement, Josep rep del cel l’ordre de portar el Nen
i la Mare cap a Egipte, a fi d’acomplir la història del poble d’ lsrael.
I quan Herodes mata els innocents esdevenen reals les paraules de
Jeremies sobre el plor de Raquel a Rama.
No cal dir, doncs, que per a Mateu, Betlem no es petita, ja que és la
ciutat de David, que Egipte és una experiència cabdal per al poble, i
que el plor de Raquel recorda tot el dolor d ’ lsrael al llarg de la
història.
Finalment, un altre àngel mana a Josep que "retorni d’ Egipte’, i és
aleshores que la Sagrada Família s’instal•la a Natzaret.
Jesús, el Déu amb nosaltres (Emmanuel), és, també, el fill d’ lsrael, el
poble escollit que el rebutjarà i aleshores l’evangeli serà anunciat als
pagans. Una obertura que costarà, Deu i ajut, als qui de sempre s’han
sentit els privilegiats de Déu. Gosaria recomanar la pel•lícula de
“Pedro y Pablo” que es troba a la pàgina de catequesi del nostre web:
wwwbenedictinescat.com/montserrat/catequesicat.html on es veu clarament
l’ "escandalosa" que va ser pels jueus l’obertura de l’evangeli als
pagans. Una ordre de Jesús que tots els apòstols havien rebut, però que
sobretot va dur a terme l`apòstol dels gentils.
lnfantesa en Lluc
La narració de Lluc està centrada en Maria, la mare de Jesús, i en
altres dones: la cosina Elisabet , i Anna la profetessa que viu al
temple. Com en la resta de l’evangeli, Lluc es fixa especialment en les
dones, i en tots els altres pobres i marginats del poble d’ lsrael.
L’estructura de la infantesa de Jesús en Lluc és senzilla. Pel llibre
dels Fets (2a part de l’obra de Lluc) sabem que Joan Baptista va tenir
molta importància (el cita una desena de vegades), i és per aquest motiu
que ell compara els dos infants, Jesús i Joan, fent notar la importància
i diferència entre el Fill de Maria i el d’Elisabet.
- L’anunci del naixement de Joan esdevé al Temple de Jerusalem, ell serà
el darrer profeta de l’AT, fill de dos vells estèrils, d’un poble caduc,
que prepararà els camins a Jesús. I, a més, Zacaries és castigat perquè
"no ha cregut les paraules de l’àngel".
- L` anunci del naixement de Jesús esdevé a Natzaret, un dels pobles més
rebutjats per Israel, del qual no es parla en tot l’AT. La Mare és una
jove Verge (no com els vells estèrils de Joan), plena de gracia, i el
seu Fill serà també Fill de l’Altíssim. No sols tindrà el tron de David,
sinó que el "seu regnat no tindrà fi", no sols serà rei dels jueus, sinó
tota la història de la Humanitat (Ell que és fill d’Adam). Quan Maria
pregunta, l’àngel li diu que serà obra de l’Esperit Sant, perquè per a
Déu "res no és impossible". I Ella, humil, es considera "Esclava" `
davant la grandesa de les paraules de l’àngel.
Lluc vol recalcar la importància d’aquesta Dona, a qui Déu ha concedit
la seva Gracia.
-Trobada de les dues mares.
Elisabet, la mare de Joan, lloa Maria, y Ella lloa el Senyor.
En el Magnificat trobem un resum de la doctrina de l’evangeli de Lluc:
Maria no és gran sinó "petita", i Déu és el Totpoderós que fa meravelles
canviant els valors humans: dispersa els altius i derroca els poderosos,
mentre exalça els humils i omple els pebres.
Alguns diuen que a Europa nosaltres "som els “darrers cristians’“, però
trobo més exacte el pensament del Dr. Pere Lluis Font, que diu: "No és
que l’ evangeli estigui depassat entre nosaltres, sinó que ni tan sols
l’hem estrenat". Hem entès de debò els nous valors de l’evangeli? Vivim
desitjant ser pobres, humils, o estimant una vida senzilla?
- Naixement i circumcisió de Joan, a qui imposen el nom de “és Déu qui
salva”, mentre Zacaries fa el seu càntic: Déu ens salva a fi que li
donem culte amb santedat i justícia. Joan és només el "profeta" de
l’Altíssim que li prepara els camins. Ell és l’albada d’un Sol que ve
del cel.
- Naixement i circumcisió de Jesús, que neix a la ciutat de David, en
una menjadora. Ell que serà Pa partit per a tothom. No hi van els
"savis" (Mateu), sinó els pastors, els petits i marginats que dormen al
ras, Ell que és el SALVADOR. Maria, la Mare, ho guarda tot cor endins,
perquè els veritables misteris passen en l’ interior de cadascú. Quan el
porten al Temple per circumcidar-lo, esdevé "consagrat al Senyor" i Llum
que es revela a les nacions. Els vells Simeó i Anna en són testimonis
privilegiats, no els "grans" de la terra, ni els sacerdots.
En Lluc, doncs, Natzaret, Maria, Jesús, la menjadora, els pastors, ens
parlen del Déu que s’acosta als HUMILS. En Mateu, en canvi, trobem el
Déu d’ lsrael que ve al Poble, però que en ser rebutjat (per Herodes i
els grans sacerdots), portarà la Bona nova a tot el món, representat
pels "savis" que vénen de l’ orient.
Gracies, Senyor, per la gràcia de cada Nadal !
|