Pare, que mireu per igual tots els fills vostres que veieu enfrontats.  

Nostre, de tots. Dels 6.000 milions d'homes i dones que poblem la terra, sigui quina sigui la nostra edat, el nostre color o el nostre lloc de naixença.  

Que esteu en el cel  i a la terra, en cada persona, en els humils i en els qui sofreixen.  

Sigui santificat el vostre nom, no pas, però amb la fressa de les armes, sinó amb el murmuri dels cors.  

Vingui a nosaltres el vostre regne, el regne de la pau i el regne de l'amor. I allunyeu de nosaltres els regnes de la tirania i de l'explotació.  

Faci's la vostra voluntat, sempre i arreu.  

Així a la terra com es fa en el cel. Que els vostres designis no trobin obstacle en els fills del poder.  

El nostre pa de cada dia, que està pastat amb la pau, amb la justícia i amb l'amor.  

Doneu-nos, Senyor, el dia d'avui, perquè demà pot ser tard. Els míssils apunten i potser la bogeria els pots disparar.  

I perdoneu les nostres culpes. No com nosaltres perdonem, sinó com Vós perdoneu, sense lloc per a l'odi i la rancúnia.  

I NO PERMETEU QUE NOSALTRES CAIGUEM A LA TEMPTACIÓ d'emmagatzemar el que no ens heu donat, d'acumular el que altres necessiten, o de mirar amb recel qui tenim al davant nostre.  

Ans deslliureu-nos de qualsevol mal que ens amenaci. De les metralladores, dels míssils, dels milions de tones d'armes. Perquè som molts, Pare, els qui volem viure en la pau. 

20.03.03 dia en què una part de la Humanitat
comença a escriure una altra 
pàgina negra de la seva Història.
Inici de la Guerra de l'Iraq.  

L'evangeli d'aquest dia era la Paràbola del ric, que menyspreava el pobre Llàtzer que recullia les engrunes que queien de la seva taula.