Text de l' Antic Testament:
Ex 12:3ss "El dia 10 d'aquest
mes preneu un anyell o un cabrit per família, un per cada casa. 4 Si una família
és massa petita per a menjar-se'l, que s'ajunti amb els veïns més pròxims fins a
completar el nombre de persones, comptant quantes en calen per a poder-se'l
menjar. 5 L'animal ha de ser sense cap defecte, mascle i d'un any. .../... 11
Per a menjar-lo, tingueu el cos cenyit, les sandàlies posades i el bastó a la mà.
Us l'heu de menjar a corre-cuita. És la Pasqua del Senyor..../...
14 Tingueu aquest dia com un memorial i celebreu-lo amb una festa de
pelegrinatge en honor del Senyor. És una institució perpètua. Totes les
generacions l'han de celebrar.
.../... 25 Quan haureu entrat al país que el Senyor us donarà, tal com va
prometre, continuareu observant aquest ritu. 26 I quan els vostres fills us
preguntin: "Què significa per a vosaltres aquest ritu?", 27 respondreu: "És el
sacrifici de la Pasqua en honor del Senyor.
|
Jesús és l'Anyell jove, innocent,
sense defecte, posat al CENTRE de la nostra Comunitat Pasqual.
En Ell som OFRENA al voltant de la Taula.
Aquest és el MEMORIAL, celebrat segle rera segle, la Pasqua del Senyor.
Una FESTA que avui anticipa l' Eterna, esperant el seu RETORN |
LA COMUNITAT PASQUAL
Va dir el Senyor:
entre vosaltres aquest serà el dia primer.
Parleu així a la comunitat:
Que cadascú es procuri el necessari per a la família.
Tots aplegats,
heu de menjar amb la cintura cenyida,
les sandàlies posades, i el bastó a la mà.
Deixareu la porta entreoberta i menjareu de pressa,
perquè el Senyor ha de passar.
Quan el fill petit us pregunti per què feu això?
Li direu que és el memorial que cal celebrar
de generació en generació.
I li explicareu tota la grandesa de l’obra de Déu.
Si, Jesús,
aplegats en comunitat
sense que ningú s’hi senti estrany.
Agermanats per l' Esperit, al teu costat,
amb els llums encesos i el cos cenyit,
a punt de marxar, perquè en el nostre viure és provisional,
i tot deixant record als qui vindran
del teu gran amor per la humanitat, et diem:
Ara aquí baix,
en el misteri velat i entre enigmes i senyals,
però una altra vegada allà dalt, en la plena realitat acomplerta.
Mira, si vols entrar,
la porta de casa és oberta. |