|
El monestir de Santa Escolàstica és un dels tretze monestirs fundats per
St. Benet (480-547) a la regió de Subiaco, regió que s'estén al llarg de
la vall de l'Alt Aniene.
A l'any 304 a C. aquesta regió va ser conquerida pels romans, els quals
per aprofitar l'aigua del riu, van construir aqüeductes. Més tard Neró,
va fer tancar la vall per tres punts, construint així tres llacs
artificials. Es deu precisament a aquests tres llacs el nom de Subiaco (Sublacum).
En ambdós costats va construir els pavellons de la seva vila.
L'emperador Trajà va fer construir una altra vila sumptuosa, propera a
l'altiplà, de la qual només queden ruïnes.
Els emperadors que els van seguir no van abandonar les construccions
existents a la regió, i així en l'època de St. Benet la via Sublacense,
les viles imperials i els aqüeductes, estaven ben conservats.
Quan va arribar St. Benet, la població era ja cristiana, amb l'Església
parroquial de St. Llorenç, el rector del qual, anomenat Florenci, va
tenir un trist paper en la vida del Sant.
Segons St. Gregori, no lluny de Subiaco hi havia un monestir, i, més
proper al Sacro Speco, un altre, governat per Adeodat i a la comunitat
del qual pertanyia el monjo Romà.
St. Benet era fill d'una família benestant de Nórcia. Va anar a Roma a
cursar estudis, però impressionat per la corrupció romana es va refugiar
a Affile. Mes, desitjós de major solitud, va abandonar la dida, que l'
havia acompanyat fins allà, i es va refugiar en una cova que el monjo
Romà li va indicar.
Va romandre a la cova tres anys, ignorat per tots a excepció de Déu i
del monjo Romà, que cada dia des del cim de la paret rocosa, mitjançant
una corda, li baixava part dels seus aliments. La vida de Benet a la
cova va ser duríssima i no li van faltar moments de desànim i de
temptació.
Però al cap de tres anys la seva solitud va començar a disminuir, ja que
havia estat descobert per uns pastors, i deixebles, aviat nombrosos, que
van venir per posar-se sota la seva direcció. Així s'iniciava el
cenobitisme benedictí.
El primer monestir que va construir va ser el de St. Climent, però amb
l'arribada de nous deixebles va fundar altres dotze monestirs més petits,
entre els quals un era dedicat al Papa St. Silvestre, que actualment és
el de Sta. Escolàstica, el qual amb el temps va arribar a ser el
principal i, fins al final del s.XII, l'únic monestir de Subiaco.
Però l'enveja enutjosa i sense escrúpols del rector Florenci va obligar
Benet a emigrar, amb un reduït nombre de deixebles, i es va dirigir a
Cassino (a. 529).
A Cassino va viure uns 18 anys, va treballar en la conversió de la
població; va construir al cim d'aquella muntanya el cenobi, que seria
cèlebre en la història i va acabar la redacció definitiva de la seva
Regla. Va morir el 21 de març, probablement en 547.
En el s.IX la regió sublacense va ser devastada pels Sarraïns. Els danys
van ser greus, però els monjos van poder tornar molt aviat a Subiaco.
Una nova Església va ser construïda pels Papes Gregori IV i Lleó IV
(847-855) A finals del s. IX el monestir va canviar el títol de St.
Silvestre pel de St. Benet i Sta. Escolàstica o simplement St. Benet.
A partir del s. X sota l'abadiat de Lleó III (923-961) l'abadia de Sta.
Escolàstica va començar a rebre nombrosos donatius, i el domini feudal
sobre els territoris propers. El príncep romà Alberic va dotar al
monestir amb moltes propietats, que van ser ampliades pels Papes dels ss.
X-XI. A finals del s. X es construeix una nova i gran Església romànica
que va ser beneïda pel Papa Benet VII (980).
L'abat Humbert (1050-1069) i l'abat Joan V (1069-1121) van fer grans
construccions al Sacre Speco i a Sta. Escolàstica però, excepte el
campanar d'aquesta, no han arribat altres construccions fins als nostres
dies.
Sota l'abat Joan (1090) el monjo Palombo es va retirar a viure de manera
estable al Sacre Speco, i a partir d'ell van habitar allà sempre dos o
quatre monjos eremites, assistits pels monjos de Sta. Escolàstica.
Finalment, sota l'abat Romà (1192-1216) va començar al Sacre Speco la
vida monàstica regular amb un grup de monjos, generalment uns dotze, amb
un prepósit, depenent de l'abat de Sta. Escolàstica. D'aquesta manera
comença el període dels dos monestirs de Subiaco, amb una única
comunitat. Per evitar confusions el monestir del Sacro Speco es dirà de
S. Benet i l'Abadia de la vall de Sta. Escolàstica.
Després de l'abat Romà la vida dels dos monestirs va continuar serena
sota els abadiats de Lando (1219-1243) i d'Enrico (1245-1273). A més,
els Papes vetllaven amb benevolència per Subiaco, en especial Inocenci
III, Gregorio IX, Alexandre IV. Tots ells visitaven sovint Subiaco i la
beneficiaven generosament.
Després de tres anys d'interregne i d'altres vicissituds va ser elegit
abat Bartomeu III (1363). Ell va intentar refer la disciplina i l'ordre
monàstic, però com que havien quedat pocs monjos va anar admetent monjos
d'altres llocs i d'altres nacions, de tal manera que fins i tot a
començaments del s. XVI, Subiaco era més aviat una comunitat europea.
L'any 1456 els dos monestirs van quedar sota un abat comendatari.
D'aquesta manera el monestir perd els territoris de l'Abadia i el seu
poder temporal, que passen a l'Abat Comendatari. El primer va ser Joan
Torquemada, després va ser elegit Rodrigo Borgia (1471-1492) Más tard
l'Comenda va passar als Colonna, als Borghese i finalmenmte als
Barberini. Sota els Barberini (1638-1639) les abadies de Subiaco van
passar a ser "Abadía nullius", és a dir, no pertanyent a cap diòcesi, i
l'abat comendatari va adquirir ampla jurisdicció sobre l'Abadia. L'any
1753 va quedar només aquesta jurisdicció espiritual i el poder temporal
va passar directament al govern pontifici.
L'any 1514 els monestirs sublacenses van entrar a formar part de la
Congregació Cassinense. Des d'aquest moment, l'abat Claustral -diferent
de l'abat Comendatari - va ser temporal i elegit no pels monjos, sinó
pel capítol general de la Congregació.
Entre els anys 1516-1849 es van succeir 129 abats, alguns van governar
Subiaco diverses vegades. De 1739-1853, la comunitat del Sacro Speco era
diferent de la de Sta. Escolàstica.
El 1773 va ser nomenat abat Comendatari el cardenal Angelo Braschi, el
futur Pius VI, que coma Papa va voler retenir l'Encomenda de
Subiaco, com havia fet Pau II i com ho faran Pio IX i S. Pio X.
Passen alguns anys, moguts i turbulents, fins que a l'any 1849, el Papa
Pius IX va cridar a Subiaco a l'abat Francesc Casaretto amb alguns
monjos de la Ligúria. Sota aquest abadiat el monestir de Subiaco va
començar una nova vida més rigorosa i comunitària.
A poc a poc el moviment de Casaretto es va estendre per altres monestirs
italians i estrangers. El 1853 la comunitat del Sacro Speco es va reunir
de nou a Sta. Escolàstica.
El 1872 Subiaco es va convertir en centre i cap d'una nova Congregació
monàstica internacional : Congregació "Sublacense", separada
definitivament de la Cassinense.
Després d'una sèrie d'esdeveniments no molt agradables, el 1897 van
augmentar les vocacions i a finals de 1909, l'abat de Subiaco era l'Abat
general de la Congregació Sublacense. A partir d'aquest any Subiaco va
tenir el seu propi Abat: el primer va ser Simó Salvi.
L'últim Abad Comendatari va ser el Papa Pio X, que va governar per mitjà
d'un Delegat pontifici des de 1906. El Papa Benet XV va abolir
l'Encomenda i va confiar el govern de l'Abadia a l'Abat del Monestir, el
qual tenia a més la jurisdicció episcopal sobre els pobles de que
rodejaven l'"abadia nullius".
Entre els últims Abats es troben Estanislau Andreotti, que va ser al
capdavant de Sta. Escolàstica des de 1974 a 1995, i Maure Meacci, elegit
a la mort d'aquell.
Actualment, després d'altres vicissituds, amb la reconstrucció del
monestir es va restablir la vida monàstica i torna a ser CASA DE DÉU I
LLOC DE PREGÀRIA I DE PAU
|