El pintor Ramon Cases (1908) que va comprar el Monestir , assessorat per l'arquitecte Puig i Cadafalch, va fer la primera restauració de St. Benet de Bages. Abandonat a partir de la desamortització de Mendizábal, havia estat víctima de tota classe de saqueigs.

El Monestir va ser fundat pels esposos Sala i Ricarda de Boixadors al 950, dins d'una de les seves propietats. Sala obtingué de Roma els drets sobre el cenobi. Van ser els seus fills, però, qui al 972 feren consagrar l'església que llavors tenia 3 absis.
Els sepulcres dels fundadors, en dos sarcòfacs de pedra, encara es conserven. Com que els primers abats de la família dels fundadors no tingueren actuacions encertades, Roma hi posá un canonge de Vic que en poc temps redreçà el monestir.

Els segles XI-XII el monestir va rebre el favor dels comtes de Barcelona degut al seu esplendor.

El claustre i l'església actual són obra dels sXII-XIII, edificats sobre els antics. Es van aprofitar alguns capitells del primitiu edifici (sX).

Al 1396 s'aixecaren unes muralles a fi de protegir el cenobi.
Al 1593 el monestir va ser unit al de Montserrat que hi donà molta vida, fins al sXVII. LLavors va ser edificat el palau abacial i altres estances monàstiques. I foren reconstruides l'església i la cripta.

Al moment de la desamortització (1835) el monestir de St. Benet s'havia convertit en un recer tranquil, on es retiraren, alguns monjos vells de Montserrat, per acabar els seus dies.