diàleg solidari · DIALEG SOLIDARI · diàleg solidari



     FIRMA


   ONG
  properes
 

     WEBS
SOLIDÀRIES


 

 ACTIVITATS

       
    TALLERS
    PERSONA
 

            DES DEL
  MONESTIR

       cartes
  
MISSIONS

TU PREGUNTES

 

 VISITEU  L'EXPOSICIÓ

ONG properes al Monestir

OBRA d' en GREGOIRE  pps.

 

La visita d'en Gregoire ens va deixar una forta impressió. Un laic totalment compromès amb 
el seu CONTINENT AFRICÀ. Com ningú, ell coneix els límits i les qualitats dels seus germans de color. I aquí rau el VALOR de la seva tasca humanitària. De les ajudes que rep, no se'n perd ni una engruna en mitjanceríes, o en planificacions inútils, a l'estil de la nostra societat occidental.

FOTOS 


Malalt amb Gregoire  

   Voluntari amb infants  

Any  2011-1012
En Gregoire ha passat per Barcelona, on s'ha passat el magnífic Documentalsobre la seva tasca. Alguns bisbes africans li acaben de regalar terrenys a fi que obri nous centres on seguir recollint els malalts encadenats del carrer. Ell continua demanant ajudes per a poder donar menjar als  milers de malalts dels 15 centres d' acollida que ja ha obert, en diversos països, i a fi d' obrir-ne de nous.

Per a col·laborar el número de compta és: 
2100 4662 81 0200006195

  webs:   www.saintcamille.net    o bé http://cac.drac.com/200802/20080212.html

Correu:   aima@saintcamille.net

 

 

ONG properes al Monestir

"Somriures de Bombai" ed. Plataforma 2008
El viatge que va canviar-me el destí - Jaume Sanllorente

Un LLIBRE que pot canviar el destí
a moltes altres persones


Pel 2009 els nens
han fet dibuixos
que volen ser SOMRIURES
per a nosaltres


 


http://www.sonrisasdebombay.org/home.htm
En aquesta pàgina hi trobareu tota classe d'informació sobre la tasca d' aquesta ONG, i la forma de col·laborar-hi
 

Retorn


TREBALLA PER UN MÓN MÉS SOLIDARI

WEB SOLIDÀRIES

www.caritasbcn.org/CAT
Càritas posa les persones -infants, dones, famílies, gent gran- en el centre de la seva acció, i les atén en les seves situacions i amb les seves necessitats.

www.escolacintra.com
Centre Concertat de secundària obligatòria
del barri del Raval de Barcelona per a prevenir el fracàs escolar

 

www.akan.cat 
Associació de suport i Acollida d' Immigrants
Optem per estar al costat, acompanyar i caminar plegats

http://ermitaenxarxa.blogspot.com/2008/01/el-xiprer-10-anys-dacolliment.html
Una enciclopèdia definiria el Xiprer com un menjador social de Càritas, però possiblement si ho preguntéssim a qualsevol dels immigrants que hi van a dinar, o els treballadors socials, o el voluntaris, etc. tots ens dirien
que és molt més.
 


EL XIPRER

www.fespinal.com 
Cristianisme i Justícia SJ


www.mansunides.org

 REGALS  SOLIDARIS 
Una forma solidària de demostrar el vostre compromís amb la responsabilitat social és comprant productes solidaris 

www.intermonoxfam.org

Drapaires d’Emaús (Sabadell)

Productes revaloritzats (llibres, roba, electrodomèstics, mobles, música, etc.).
Visita la seva botiga!
·
Web · emaus@emaus.es
 

CIPO (Sabadell) 

Material d’oficina i escolar. Regal corporatiu. · Web · cipo@ciposccl.com

 

Fundació Logística Justa (Barcelona) 

Marroquineria, complement moda, complement llar, tèxtil, alimentació.

Productes personalitzables · Web · logisticajusta@logisticajusta.org

 

ONG Romaní (Sabadell) 

Productes alimentaris ecològics. Productes cosmètics ecològics i  solidaris (sabons,...).

 · Web · info@cuinaromani.com

 

Shalom (Lleida) 

Especialistes en embalatges de fusta i altres serveis per a l'empresa. · Web

· shalom@paeria.es

 

Xalest (Sabadell) 

Cartells, reclams i regal corporatiu (mocadors, bolis, tasses, roba llit, camisetes, pijames, llibretes, carpetes,...) amb o sense personalització
·
Info entitat

· xalest@teleline.es
 

L'ACAT-Catalunya

CARTA CONTRA LA TORTURA (CLIC)

L’ACAT (Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura) i Justícia i Pau, de Barcelona, farem arribar la carta que us adjuntem a la jerarquia catòlica i als responsables d’altres esglésies cristianes, amb motiu del Dia Internacional de Suport a les Víctimes de la Tortura.

Voldríem que aquesta carta anés firmada pel més gran nombre possible d’entitats d’arrel cristiana de Catalunya (de l’Estat espanyol)

És per aquest motiu que pensem en vosaltres,  atesos els objectius de la vostra entitat. Si voleu adherir-vos-hi,  reenvieu-nos aquest missatge, posant el nom exacte de la vostra entitat, associació, parròquia, monestir, comunitat..., com més aviat millor, en tot cas abans del 15 de juny.

Un cop enviada la carta, us farem arribar la llista de les organitzacions que li han donat suport.

Moltes gràcies

Persona de contacte.

Montserrat Munté, secretària de l’ ACAT/Catalunya

muntematas@telefonica.net

ACAT (Acció dels cristians per l'Abolició de la Tortura)
Anglí 55 - 08017 Barcelona
Tel.: 93 203 89 15 / Fax.: 93 203 48 30

acat@pangea.org
      

  Retorn
 


ACTIVITATS · ACTIVITATS · ACTIVITATS · ACTIVITATS

Casa d’Espiritualitat del Miracle (Solsonès)
 

www.santuarielmiracle.com

 

ACTIVITATS · ACTIVITATS · ACTIVITATS · ACTIVITATS

www.taize.fr


Passar una setmana a Taizé et pot canviar la vida
 

 

ACTIVITATS · ACTIVITATS · ACTIVITATS · ACTIVITATS

www.chemin-neuf.org/hautecombe


El Monestir de Hautecombe (França) a més
de moltes activitats, té un paissatge magnífic


 

Retorn


TALLERS PERSONA · TALLERS PERSONA · TALLERS PERSONA

ACTIVITATS I CURSOS al Monestir de Sant Benet 

  

OFEREIX UN TALLER :
per resoldre tensions físiques i psíquiques de curta i de llarga durada.
L’EFT té un component MECÀNIC fix i un component VERBAL que cal adaptar a cada persona.
Treballarem en grup la part mecànica (percussió amb els dits a determinats punts d’acupuntura) i demanarem VOLUNTARIS per exemplificar amb casos concrets la part verbal (com donar nom als problemes i com identificar-ne l’arrel).
És molt possible que aquest taller t’ajudi a millorar o a resoldre qüestions pendents des de fa anys.
A la WEB
www.emofree.com pots trobar informació detallada sobre l’EFT i baixar-te gratuïtament el MANUAL EFT complert en anglès o en castellà.


Teresa Forcades
E.F.T  Tècnica d' alliberament emocional

TALLERS PERSONA · TALLERS PERSONA · TALLERS PERSONA

 

FOCUSING
Escoltant el cos i donant nom
Maria del Mar Albajar

Escolta el cos... i deixa’t sorprendre 

Vols millorar la relació que tens amb tu mateix/a i amb els altres?
Has fet teràpies i encara no estàs content/a amb tu mateix/a?  
Hi ha bloquejos a la teva vida que no saps com afrontar? 

El focusing és una eina que ens ajuda a accedir a la nostra  informació corporal obrint nous espais i mostrant-nos la nostra direcció vital única i personal. 

Més informació a les web: www.focusing.org i www.focusing.es. 

“...Al principi, la sensació, difusa, sembla opaca.  Tot i que està aquí concretament, no sembla gran cosa. Amb certes pautes que es poden aprendre, la sensació s’obre i sents la mateixa situació de manera nova.   Descobreixes noves possibilitats per a un pensament fresc i l’acció neix més enllà de les alternatives conegudes.  Tota l’escena canvia.  Un nou territori de relacions i possibilitats apareix... “ E.Gendlin.                

  

DES DEL MONESTIR · DES DEL MONESTIR

 

EN AQUESTA WEB TROBAREU INFORMACIONS SOBRE LES ACTIVITATS DEL MONESTIR

 


ACTIVITATS I CURSOS al Monestir de Sant Benet  
 


Retorn

 


 

CARTES MISSIONERES · CARTES MISSIONERES · CARTES MISSIONERES

Carta d' un Missioner de Mozambic 2013

Posos de café en Pemba

Yuma
Cuando ya me decía a mi mismo lo mucho que echo de menos la Navidad de mi tierra, el frío y el calor familiar, el ritmo tan especial que nos hace caminar entre celebraciones, intensas y profundas, alrededor de un portal de Belén más imaginario que real, pero aún así lleno de ese espíritu mágico que tanto me gusta, aparece Yuma. En una tierra de musulmanes y en el trópico, desde luego no viene mucho al caso un portal de Belén nevado. No sé si Yuma es musulmán, pero seguro que a él eso no le importa mucho. A mí siempre me gustó "ver la Navidad", no tanto por los artificios a los que estamos acostumbrados en estas fechas, sino sobre todo por esa cadencia del tiempo que prepara a vivir algo maravilloso y lleno de esperanza en la noche santa. 
Hoy, Yuma traía la Navidad y si no hago el esfuerzo de acercarme a él, hubiera pasado de largo.

Yuma es un disminuido que vende postales artesanales que él no puede hacer (aunque una y otra vez me repetía que sí al principio), sus manos y su cuerpo se balancean constantemente, su hablar no es demasiado claro, pero tiene la mayor sonrisa que he visto por aquí hasta el día de hoy. Me ha dicho luego que es su hermano el que hace esas filigranas de postales, mientras él callejea para venderlas, pues de eso viven. Con mi ridícula imagen europea le he dicho que las tiene que poner en una bolsa de plástico para que no se ensucien tanto y así vender más. Pero se me ha echado a reír, con una risa limpia. Como si fuese eso lo que a él le preocupa, vender más. A veces me caigo del guindo yo solito.

Es muy raro ver disminuidos en África, son algo así como una maldición familiar. Por eso Yuma es el mejor regalo de Navidad que podían hacerme, sobre todo porque para que un disminuido como él se sitúe de ese modo, desprendiendo felicidad por todos lados, en medio de esta realidad, es necesario que tras él haya mucho amor. En mi corazón he dado gracias a quienes lo habrán arropado, abrazado, cuidado y amado así como él es… ¡cuánto me gustaría conocer a ese hermano suyo! De camino a la Escuela me ha venido siguiendo y dándome la mano, con ese gesto puro del amor, que es y basta, me ha preguntado que dónde trabajo, que mañana me encuentra de nuevo, que le va a decir a su hermano que haga postales para que las vea con él… Gracia tras gracia… y me ha dejado de un lleno, como si el mismo Dios me hubiese estado dando la mano y riéndose todo el rato, o mejor, porque el mismo Dios me estaba dando la mano y se reía todo el rato.

Todo esto venía al caso por la Navidad, por ese deseo de verla y sentirla, así por fuera, si esto se entiende. Yuma la llevaba en una postal, un nacimiento, tres estrellas en lo alto, una palmera, uno ve a la sagrada familia en camino, por el desierto, pues hasta eso es posible reconocer en ese trabajo confeccionado con trocitos de hojas secas. Seguro que él no entendía mucho lo que llevaba encima, como cuando Dios hace de las suyas con nosotros… a él todas las postales le parecían bonitas. Y si todo es bonito, ¿por qué empeñarnos en ver lo que no lo es?

Una postal un poco sucia, en manos de un disminuido callejeando sin que nada ni nadie se fije en él, menos aún en el misterio que lleva estampado en el bolsillo de la camisa sucia y harapienta. Por un momento he vuelto a ver más allá de todo, ¿dónde sino iba a hacerse Navidad? ¿bajo esas luces que llenan nuestras calles o esos árboles que brillan tanto?  Por un momento he visto brillar a Yuma, y todas las calles que estos días lucen de colores y todos los árboles de Navidad no le hacían ninguna competencia, su sonrisa iluminaba como la estrella de aquella noche, o como todas las estrellas, y su cercanía, sin ninguna barrera, me ha dicho: no hay otro misterio de comunión entre Dios y la tierra que éste que ahora estás viendo.

Dios, no sé si estaré alguna vez a la altura de todo esto que me concedes ver…

Me he traído la postal de Yuma. He visto que la Navidad sigue su paso, humildemente, aunque no la reconozca. Sé que la verdadera Navidad sigue creciendo, fue sembrada un día y su fecundidad inagotable es infinita, pero siempre por debajo, por donde no nos gusta ir, por donde nos sentimos demasiado vulnerables. También en mi hay miedos de estos, aunque hoy haya menos…

Ha empezado el adviento. He intentado despacharme con este Jesús que no amenaza: levantaos, alzad la cabeza, la libertad está cerca… De pié y al pié de la Vida, aunque esta esté de camino por el desierto, aunque crea morir, aunque esté crucificada. Vivir de pié, como las que esperan al pié de la cruz, porque saben que la liberación está cerca. Incluso si la oscuridad o las tormentas nos hacen perder de vista la luz, la libertad, el reino. Vivir sacando fuerzas de flaqueza, levantándonos cuando todos caen, dando esperanza en la desesperación de tantos, encendiendo la llama que muchos han apagado.

La promesa de Jesús es para la libertad y no para la muerte, aunque se nos escapen esas palabras, no nos creáis. El Evangelio está preñado de esperanza, no hay nada en él que juzgue, nada que encierre, nada que condene a la muerte.

Yuma lo sabe. Pero ya no le importa. Está más allá de lo que quizás estaré yo algún día. El es uno de esos anawim de los que habla la Biblia, un escogido. Sueño en vivir una día su vida, vender postales hechas por mi hermano, para comer y nada más, y aunque estén sucias. Y que la Navidad se haga sin darme cuenta, porque así es como se hace, cuando se vive sólo por vivir, cuando se ama sólo por amar, con la sonrisa permanente, el cuerpo danzando continuamente, haciendo de cada encuentro una comunión donde Dios sea Dios y la persona ella misma.

Creo que Yuma ya no necesita estar de pié sino saltando de alegría, por un campo lleno de flores… ¿sería así San Francisco?

Lo que me ha quedado claro es que él será mi tercer icono, seguro, lo llamaré “el pobre de Pemba, el loco de Dios”.

 

CARTES MISSIONERES · CARTES MISSIONERES · CARTES MISSIONERES

CARTA des de la PRESÓ

Fragment de la Carta de Luís Ramírez des del Passadís de la Mort dirigida a un membre de l’ACAT amb qui mantenia correspondència: 

Em demana que li parli de les condicions de vida d’aquí. Encantat de fer-ho, soc un expert! Vivim en una gàbia de 1,80 m per 2,70 m- En aquesta gàbia passem 23 hores al dia... Tan sols abandonem la gàbia durant una hora per a la recreació. Pot ser una hora a dins o a fora, però a fora  únicament dues hores per setmana. Així ho diu el reglament. També sortim de la gàbia 8 minuts diaris per a la dutxa. S’hi viu sol. Dins la gàbia hi ha una petita taula, un llit i una pica/latrina. Tot d’acer o de formigó. Les parets són de formigó. No hi ha barrots. La porta és d’acer. Té dues finestres i una ranura per on passen el menjar. Mengem sols, cadascun en la seva gàbia. L’esmorzar, ens el porten cap a dos quarts de quatre de la matinada; el dinar entre dos quart d’onze i dotze; el sopar sol arribar després de les quatre de la tarda. El menjar, sovint, és incomestible. Generalment, bastants hidrats de carboni, molta pasta, patates, pa i cereals. La majoria són plats preparats industrialment, porc, vaca, salses...massa cuit, o cru, tot depèn. Molta gent té diabetis, augmentada per la vida sedentària, i necessita insulina. El més important que podem esperar cada dia és el correu. El millor que ens pot passar és tenir una visita.

Deixi’m dir-li que molts de nosaltres, perquè el temps ens ha “desensibilitzat” pel que fa als abusos de baixa intensitat, hem oblidat el que significa ser respectat com a individu lliure. Hem oblidat el que significa prendre una decisió personal. Estem psicològicament trencats en aquest ambient i molts de nosaltres ni ens n’adonem. No notem els abusos llevat que siguin extrems. No pensem res quan ens escorcollen nus i els nostres cossos són examinats per estranys. No pensem res quan ens posen les manilles quan sortim de la gàbia. No pensem res quan mengem asseguts davant de la nostra latrina. No pensem res sobre el fet d’estar sempre sols!

No tenim dret a les celebracions religioses que té la resta de la  població carcerària. Aquí ningú no espera cap millora, solament més privacions.


Retorn

TU   PREGUNTES

  DIÀLEG  
   Escriu el teu nom
   La teva adreça electrònica (e-mail)
Escriu el tema del que vols rebre informació i fes clic a "enviar":
 
   

 
MONESTIR DE SANT BENET DE MONTSERRAT