"Escoltar música no és un entreteniment, és més aviat un recorregut per camins mai fressats, és el risc, és la recerca del que encara no ha estat"  Gidon Kremer

ÍNDEX

 "CANTATES de la Primera SETMANA d'ADVENT"  J.S BACH  

CANTATES      
LITÚRGIQUES 

The Monteverdi Choir
The English Baroque Soloists -  JHON ELIOT GARDINER  director

MÚSICA  MEDITATIVA

 "ANTÍFONES O" 
al CÀNTIC de Maria de Vespres d'Advent

  clic aquí per sentir les músiques 

 1 - Oh Saviesa

 
Les 7 antífones de la “O” es basen en el text litúrgic de les antífones al Cant de Maria que es canten els 7 dies anteriors a la nit de Nadal. 
Cada una d’elles comença amb l’exclamació “Oh”. 

Encara que cada una té una entitat pròpia, emfatitzant el caràcter de cada text, Arvo Pärt ha fet del conjunt una obra complerta.

INICIS DE LA MÚSICA LITÚRGICA

 Església ambrosiana. Segle V  (música de NADAL) 

  clic aquí per sentir les músiques 

 Paravi lucernam Christo 

En el cant ambrosià tenim el repertori cristià més antic de l’occident. Segons St. Agustí, St Ambròs hauria portat el cant  dels antifonaris orientals de Constantinoble.

Aquesta podria ser la música que cantaven als monestirs de monjos de St. Benet

INICIS DE LA MÚSICA LITÚRGICA

 Cant Pla – Cant Gregorià  (música de NADAL) 

  clic aquí per sentir les músiques 

  Natus est Rex 

El “Magnus Liber organi" de sXII representa el gran moment de la cultura musical de l’Edat Mitjana, sortida de l’escola de Notre Dame de París.
Tot i que aquestes peces són monòdiques, l’us de la polifonia era ja viu als centres davanters de la música d’occident.

INICIS DE LA MÚSICA LITÚRGICA

Naixement de la polifonia  (música de NADAL) 

  clic aquí per sentir les músiques 

És a París, en els segles XII-XIII que trobem els inicis que donaren lloc al futur de la polifonia occidental. I l’escola de Notre Dame brillava ja per tota la cristiandat. D’aquí sorgiren els dos primers grans compositors de la història de la Música: Leoninus i Perotinus.  

MÚSICA QUARESMAL

    "MEMBRA JESU NOSTRI" 
    Himne als membres sofrents de Crist a la Creu 

  clic aquí per sentir les músiques 

  1- Ad pedes 8'45 

MEMBRA JESU NOSTRI

Fou al 1680 que l'organista de l’església de Santa Maria de Lubeck va escriure aquesta obra per a ser interpretada en una sèrie de concerts Quaresmals.
Es tracta de set cantates que són una meditació sobre els sofriments del Crist. L’element estructural que les relliga és l’Himne medieval llatí "SALVE MUNDI SALUTARE", que és una fervorosa meditació, tot contemplant les llagues de Crist a la creu, atribuït a Bernat de Claravall.

MÚSICA PASQUAL

    "MISSA en si menor" de BACH 
    "Glòria in excelsis Deo" 

  clic aquí per sentir les músiques 

  4- Gloria in excelsis

Missa en si menor de Bach 

L’any 1733, J. S. Bach, va composar el Kyrie i el Glòria, d’allò que més endavant esdevindria la Missa  en Si menor.

A partir d’aquesta data, Bach va anar ampliant aquesta Missa per a completar-la, afegint-hi el Credo, Sanctus, Osanna in excelsis, Benedictus qui venit, Agnus, i Dona nobis pacem.

L’execució d’aquesta obra monumental estava exclosa  en la tradició litúrgica protestant, i per altra part, la seva llargària la feia impossible en els límits d’un ofici religiós.

Quina raó podia justificar la seva creació?

Sorprèn pensar que Bach, en els darrers deu anys de la seva vida, havia sacrificat, altres projectes més immediatament  importants, pel treball d’aquesta Missa.

Entre tots els gèneres vocals, la Missa era el de més rica tradició. Des del segle XIV, era considerat com el gènere central de la Música Sagrada, i no ens ha d’estranyar que Bach hagués volgut aportar la seva contribució a aquest capítol de la història de la Música

A partir de 1740, Bach va dedicar-s’hi de ple, i fins al seu darrer sospir va sentir-se lligat  a l’acabament i perfeccionament  d’aquesta Missa.

Va escollir el text de la Missa, ja que, segons ell, es un text que no pot envellir. En cert sentit, reconeix la importància de l’Església Catòlica, transcendint els límits de confessions i de llengües.

Aspirava, des del més pregon del seu cor, posar música a aquest text sagrat, tot transmetent la lloança, la invocació i la professió de fe. Així tenia la possibilitat d’unir en un tot, els aspectes cristians i artístics del seu propi Credo.

Per composar aquesta obra, doncs, va  trigar 15 anys, del 1733 al 1748.
No va voler posar límits de temps, davant d'aquesta composició, que no tenia altra destinació que Déu mateix, la tradició, i l’esdevenidor.

MÚSICA MONÀSTICA ANTIGA

Hildegarda de Bingen 
(neix el 1098 a Bermershein i mor a Rupertsberg el 1179 )

  clic aquí per sentir les músiques 

Hildegarda de Bingen, va tenir una existència fora del comú, considerada com una de les grans figures creadores de l’Edat Mitjana. Filla d’una gran família noble, als 8 anys fou portada al monestir de monges benedictines de Disibodenberg per a la seva instrucció, sota la tutela de la M. Abadessa Jutta von Spannheim. Als 15 anys va professar com a monja i a la mort de Jutta fou elegida ella mateixa com a Abadessa. Tenia 38 anys. No fou només una notable mística, sinó una gran música, una esplèndida escriptora i filòsofa, d’una vastíssima cultura. És un clar exponent de tota una saviesa medieval que avui comencem a descobrir.

La música d’Hildegarda és innovadora pel seu temps. Mentre que el gregorià es desenvolupa en una sola octava, les composicions d’Hildegarda n’abarquen dues. La melodia es escrita en funció del text. Conté una teologia i una espiritualitat profundes. Sense haver fet estudis especialitzats, pintava les miniatures dels seus llibres, escrivia himnes i poemes litúrgics i els musicava per a l’ús de les monges de la seva comunitat. Tot i que es cantaven també a moltes altres esglésies. Hildegarda creia que Déu fa passar la salvació especialment a través de la música. El món, per ella, és música, és a dir és la manifestació sonora de la glòria de Déu.

El cultiu de les arts, per Hildegarda està al servei de la missió espiritual. Per això ella vol fer participar els altres de la seva rica experiència religiosa.

MÚSICA RELIGIOSA CONTEMPORÀNIA

 "CÀNTIC AL SOL"  de St. Francesc d'Assís

   CÀNTIC AL SOL  dedicatòria   
  clic aquí per sentir les músiques 

Altíssim  i Omnipotent Senyor

En tota l'obra de Sofia Gubaidulina, igual que en la del compositor d'Estònia Arvo Pärt, hi ha una marcada tendència espiritual, característica dels països de l'est d'Europa, i potser no sigui casualitat que, alguns dels compositors europeus més interessants de les darreres desenes, tinguin origen rus o oriental.

Amb paraules de la mateixa Gubaidulina: "la nostra cultura ha tingut sempre alguns aspectes que no es troben a l'occident. Concretament la introversió i la concentració, coses que la cultura europea occidental ha perdut".

Ella mateixa es defineix com una persona religiosa, en el sentit del mot religió: re-lligar, restaurar el lligat de la vida. 

Moltes de les seves obres són religioses. A l'any 2000 en la commemoració del centenari de Bach, van encarregar-li una Passió segons St. Joan, i més endavant, va afegir-hi, formant un díptic, la Pasqua segons St. Joan. 
Fins ara ha estat la seva obra més llarga.