|
"Escoltar música no és un entreteniment, és més aviat un recorregut per camins mai fressats, és el risc, és la recerca del que encara no ha estat" Gidon Kremer |
|
HISTÒRIA DE LA MÚSICA CLÀSSICA 1600 - 2000 |
|
ÍNDEX |
"CANTATES de la Primera SETMANA d'ADVENT" J.S BACH |
||||
CANTATA nº 61 per sentir músiques |
CANTATA nº 36 per sentir músiques |
|||
1- Obertura | 1- Cor | |||
2- Recitatiu | 2- Coral | |||
3- Ària | 3- Ària | |||
4- Recitatiu | 4- Coral | |||
5- Ària | 5- Ària | |||
6- Coral | 6- Coral | |||
The Monteverdi Choir |
7- Ària | |||
8- Coral |
|
|||
"ANTÍFONES
O" |
|||
|
clic aquí per sentir les músiques |
||
1 - Oh Saviesa |
|||
2 - Oh Casa d'Israel | |||
3 - Oh Rebrot de Jessè | |||
4 - Oh Clau de David | |||
5 - Oh Orient | |||
6 - Oh Rei de les Nacions | |||
7 - Oh Emmanuel |
|
|
|||
Església ambrosiana. Segle V (música de NADAL) |
|||
|
clic aquí per sentir les músiques |
||
Paravi lucernam Christo |
|||
Lux fulgebit hodie | |||
Tecum in principium |
En el cant ambrosià tenim el repertori cristià més antic de l’occident. Segons St. Agustí, St Ambròs hauria portat el cant dels antifonaris orientals de Constantinoble. Aquesta podria ser la música que cantaven als monestirs de monjos de St. Benet |
|
|||
Cant Pla – Cant Gregorià (música de NADAL) |
|||
|
clic aquí per sentir les músiques |
||
Natus est Rex |
|||
In natale |
El
“Magnus Liber organi" de sXII representa el gran moment de la
cultura musical de l’Edat Mitjana, sortida de l’escola de Notre Dame
de París. |
|
|||
Naixement de la polifonia (música de NADAL) |
|||
|
clic aquí per sentir les músiques |
||
Resonemus hoc natali | |||
Puer natus est | |||
Kyrie de la Missa de Notre Dame | |||
Propter veritatem | |||
Viderunt omnes |
És
a París, en els segles XII-XIII que trobem els inicis que donaren lloc
al futur de la polifonia occidental. I l’escola de Notre Dame brillava
ja per tota la cristiandat. D’aquí sorgiren els dos primers grans
compositors de la història de la Música: Leoninus i Perotinus. |
|
|||
"MEMBRA JESU NOSTRI" |
|||
|
clic aquí per sentir les músiques |
||
1- Ad pedes 8'45 |
|||
3- Ad manus 8'20 | |||
6- Ad cor 9'15 | |||
7- Ad faciem 7'13 |
MEMBRA
JESU NOSTRI |
|
||||
|
||||
Passió segons St. Marc de J. S. Bach |
||||
|
||||
"MISSA en si menor" de BACH |
||||
|
clic aquí per sentir les músiques |
|||
4- Gloria in excelsis |
||||
5- Et in terra pax 8'20 | ||||
6- Laudamus te | ||||
7- Gratias agimus tibi | ||||
8 - Domine Deus | ||||
9 - Qui tollis peccata | ||||
10 - Qui sedes ad dexteram | ||||
11 - Quoniam tu solus | ||||
12 - Cum Sancto Spiritu |
Missa en si menor de Bach
L’any 1733, J. S. Bach,
va composar el Kyrie i el Glòria, d’allò que més endavant
esdevindria la Missa en Si
menor. A partir d’aquesta data, Bach va anar ampliant
aquesta Missa per a completar-la, afegint-hi el Credo, Sanctus, Osanna
in excelsis, Benedictus qui venit, Agnus, i Dona nobis pacem. L’execució d’aquesta obra monumental estava
exclosa en la tradició litúrgica
protestant, i per altra part, la seva llargària la feia impossible en
els límits d’un ofici religiós. Quina raó podia justificar la seva creació? Sorprèn pensar que Bach, en els darrers deu
anys de la seva vida, havia sacrificat, altres projectes més
immediatament importants,
pel treball d’aquesta Missa. Entre tots els gèneres vocals, la Missa era el
de més rica tradició. Des del segle XIV, era considerat com el gènere
central de la Música Sagrada, i no ens ha d’estranyar que Bach hagués
volgut aportar la seva contribució a aquest capítol de la història de
la Música A partir de 1740, Bach va dedicar-s’hi de ple,
i fins al seu darrer sospir va sentir-se lligat
a l’acabament i perfeccionament
d’aquesta Missa. Va escollir el text de la Missa, ja que, segons
ell, es un text que no pot envellir. En cert sentit, reconeix la
importància de l’Església Catòlica, transcendint els límits de
confessions i de llengües. Aspirava, des del més pregon del seu cor, posar
música a aquest text sagrat, tot transmetent la lloança, la invocació
i la professió de fe. Així tenia la possibilitat d’unir en un tot,
els aspectes cristians i artístics del seu propi Credo. Per composar aquesta obra, doncs, va
trigar 15 anys, del 1733 al 1748. |
Hildegarda de Bingen, va tenir una existència fora del comú, considerada com una de les grans figures creadores de l’Edat Mitjana. Filla d’una gran família noble, als 8 anys fou portada al monestir de monges benedictines de Disibodenberg per a la seva instrucció, sota la tutela de la M. Abadessa Jutta von Spannheim. Als 15 anys va professar com a monja i a la mort de Jutta fou elegida ella mateixa com a Abadessa. Tenia 38 anys. No fou només una notable mística, sinó una gran música, una esplèndida escriptora i filòsofa, d’una vastíssima cultura. És un clar exponent de tota una saviesa medieval que avui comencem a descobrir. La música d’Hildegarda és innovadora pel seu temps. Mentre que el gregorià es desenvolupa en una sola octava, les composicions d’Hildegarda n’abarquen dues. La melodia es escrita en funció del text. Conté una teologia i una espiritualitat profundes. Sense haver fet estudis especialitzats, pintava les miniatures dels seus llibres, escrivia himnes i poemes litúrgics i els musicava per a l’ús de les monges de la seva comunitat. Tot i que es cantaven també a moltes altres esglésies. Hildegarda creia que Déu fa passar la salvació especialment a través de la música. El món, per ella, és música, és a dir és la manifestació sonora de la glòria de Déu. El cultiu de les arts, per Hildegarda està al servei de la missió espiritual. Per això ella vol fer participar els altres de la seva rica experiència religiosa. |
|
|||
"PAULUS" oratori de Fèlix Mendelssohn |
|||
|
clic aquí per sentir les músiques |
||
1 - Mort d' Esteve |
|||
2 -
Pau demana cartes per perseguir cristians |
|||
3 -
Diàleg entre Jesús i Pau en el camí |
|||
4 - Pau s' aixeca | |||
5 -
Jerusalem convidada a la resurrecció |
En aquest any que
celebrem el segon mil•lenni del naixement de Sant Pau i el segon
centenari del naixement de Mendelssohn, volem donar a conèixer aquest
preciós Oratori. Podreu sentir les peces centrals del tema de la conversió de l’ apòstol: la mort d’ Esteve (nº11), Pau demana cartes per perseguir els cristians de Damasc (nº13), el preciós diàleg entre Jesús i Pau durant el camí (nº14), Pau s’ aixeca (nº15), i finalment el Coral on Jerusalem és convidada a la resurrecció (nº16). Aquesta obra va ser composada entre el 1834 i el 1836 . Va ser estrenada amb un èxit notable a Düsseldorf, i poc temps després, es va presentar a Boston (EE. UU), a Liverpool, i a Londres. Aquest fet, va contribuir a difondre i a fer créixer la reputació de Mendelssohn, per tot Europa. La Passió segons Sant Mateu de Bach, i el Messies de Haendel, foren les seves principals fonts d' inspiració, tot i que Mendelsshon no ho composa per a ser cantat en la litúrgia. |
|
|||
"CÀNTIC AL SOL" de St. Francesc d'Assís |
|||
|
CÀNTIC
AL SOL
dedicatòria |
||
Altíssim i Omnipotent Senyor |
|||
Lloat siguis Senyor meu pel germà sol | |||
Lloat siguis Senyor meu per la germana lluna | |||
Lloat siguis Senyor meu per la mare terra | |||
Altíssim, Altíssim | |||
Lloat sigueu Senyor meu, per aquells qui perdonen | |||
Senyor, tingueu misericòrdia. Amén | |||
Lloeu i beneïu el Senyor, sigui per tot regraciat |
En tota l'obra de Sofia Gubaidulina, igual que en la del compositor d'Estònia Arvo Pärt, hi ha una marcada tendència espiritual, característica dels països de l'est d'Europa, i potser no sigui casualitat que, alguns dels compositors europeus més interessants de les darreres desenes, tinguin origen rus o oriental. Amb paraules de la mateixa Gubaidulina: "la nostra cultura ha tingut sempre alguns aspectes que no es troben a l'occident. Concretament la introversió i la concentració, coses que la cultura europea occidental ha perdut". Ella mateixa es defineix com una persona religiosa, en el sentit del mot religió: re-lligar, restaurar el lligat de la vida. Moltes de les seves
obres són religioses. A l'any 2000 en la commemoració del centenari de
Bach, van encarregar-li una Passió segons St. Joan, i més endavant, va
afegir-hi, formant un díptic, la Pasqua segons St. Joan. |
MONESTIR DE SANT BENET DE MONTSERRAT