VISITEU  L'EXPOSICIÓ

 

"Escoltar música no és un entreteniment, és més aviat un recorregut per camins mai fressats, és el risc, és la recerca del que encara no ha estat"  Gidon Kremer

 

 LIBERA


Si no ho coneixeu, en aquest enllaç trobareu uns vídeos d'unes músiques precioses, cantades per una coral d' infants.
És una mica de selecció dels que es troben posant
LIBERA  a YOUTUBE
 

 

HISTÒRIA  DE  LA  MÚSICA CLÀSSICA  1600 - 2000

 

Resum de les músiques
i autors més rellevants


en pps

 

ÍNDEX

  TEMPS LITURGICS
   Advent: Cantates 61 i 36 de J.S. Bach  sXVIII
   Advent; Antífones "O" d'Arvo Pärt  sXX
   Nadal: Inici de la Música ambrosiana  sV
   Nadal: Inici del Gregorià  sXII
   Nadal: Naixement de la polifonia  sXII-XIII
   Quaresma: "Membra Jesu" de D. Buxtehude  sXVII
   Passió segons St Marc de J.S.Bach  sXVIII
   Pasqua: "Glòria" de la Missa en si menor de J.S. Bach  sXVIII
   MÚSICA  ANTIGA
   Composicions de Hildegarda de Bingen  sXII
   MÚSICA  ROMÀNTICA
   "Paulus" oratori de Fèlix Mendelsshon sXIX
   MÚSICA  CONTEMPORÀNIA
   "Càntic al sol" de S. Gubaidulina  sXX

MÚSICA RELIGIOSA BARROCA

 "CANTATES de la Primera SETMANA d'ADVENT"  J.S BACH  

CANTATA nº 61
per sentir músiques
   CANTATA nº 36  
 
 per sentir músiques
Feu click sobre la imatge per veure-la en gran   1- Obertura Feu click sobre la imatge per veure-la en gran   1- Cor
Feu click sobre la imatge per veure-la en gran   2- Recitatiu Feu click sobre la imatge per veure-la en gran   2- Coral
Feu click sobre la imatge per veure-la en gran   3- Ària Feu click sobre la imatge per veure-la en gran   3- Ària
Feu click sobre la imatge per veure-la en gran   4- Recitatiu Feu click sobre la imatge per veure-la en gran   4- Coral
Feu click sobre la imatge per veure-la en gran   5- Ària Feu click sobre la imatge per veure-la en gran   5- Ària
Feu click sobre la imatge per veure-la en gran   6- Coral Feu click sobre la imatge per veure-la en gran   6- Coral

CANTATES      
LITÚRGIQUES
 

The Monteverdi Choir
The English Baroque Soloists
JHON ELIOT GARDINER  director

Feu click sobre la imatge per veure-la en gran   7- Ària 
Feu click sobre la imatge per veure-la en gran   8- Coral

 

 

MÚSICA  MEDITATIVA

 "ANTÍFONES O" 
al
CÀNTIC de Maria de Vespres d'Advent


Obra de Arvo Pärt
Disc - Teatre of VOICES digital
Director: Paul Hillier

  Biografia de Arvo Pärt
  

  clic aquí per sentir les músiques 

Feu click sobre la imatge per veure-la en gran

 1 - Oh Saviesa

Feu click sobre la imatge per veure-la en gran

 2 - Oh Casa d'Israel

Feu click sobre la imatge per veure-la en gran

 3 - Oh Rebrot de Jessè

Feu click sobre la imatge per veure-la en gran

 4 - Oh Clau de David

Feu click sobre la imatge per veure-la en gran

 5 - Oh Orient

Feu click sobre la imatge per veure-la en gran

 6 - Oh Rei de les Nacions

Feu click sobre la imatge per veure-la en gran

 7 - Oh Emmanuel

 
Les 7 antífones de la “O” es basen en el text litúrgic de les antífones al Cant de Maria que es canten els 7 dies anteriors a la nit de Nadal. 
Cada una d’elles comença amb l’exclamació “Oh”. 

Encara que cada una té una entitat pròpia, emfatitzant el caràcter de cada text, Arvo Pärt ha fet del conjunt una obra complerta.

 

INICIS DE LA MÚSICA LITÚRGICA

 Església ambrosiana. Segle V  (música de NADAL) 

  clic aquí per sentir les músiques 

Feu click sobre la imatge per veure-la en gran

 Paravi lucernam Christo 

Feu click sobre la imatge per veure-la en gran

Lux fulgebit hodie 

Feu click sobre la imatge per veure-la en gran

Tecum in principium 

En el cant ambrosià tenim el repertori cristià més antic de l’occident. Segons St. Agustí, St Ambròs hauria portat el cant  dels antifonaris orientals de Constantinoble.

Aquesta podria ser la música que cantaven als monestirs de monjos de St. Benet

 

INICIS DE LA MÚSICA LITÚRGICA

 Cant Pla – Cant Gregorià  (música de NADAL) 

  clic aquí per sentir les músiques 

Feu click sobre la imatge per veure-la en gran

  Natus est Rex 

Feu click sobre la imatge per veure-la en gran

  In natale 

El “Magnus Liber organi" de sXII representa el gran moment de la cultura musical de l’Edat Mitjana, sortida de l’escola de Notre Dame de París.
Tot i que aquestes peces són monòdiques, l’us de la polifonia era ja viu als centres davanters de la música d’occident.

 

INICIS DE LA MÚSICA LITÚRGICA

Naixement de la polifonia  (música de NADAL) 

  clic aquí per sentir les músiques 

Feu click sobre la imatge per veure-la en gran  Resonemus hoc natali 
Feu click sobre la imatge per veure-la en gran Puer natus est
Feu click sobre la imatge per veure-la en gran  Kyrie de la Missa de Notre Dame
Feu click sobre la imatge per veure-la en gran Propter veritatem
Feu click sobre la imatge per veure-la en gran Viderunt omnes

És a París, en els segles XII-XIII que trobem els inicis que donaren lloc al futur de la polifonia occidental. I l’escola de Notre Dame brillava ja per tota la cristiandat. D’aquí sorgiren els dos primers grans compositors de la història de la Música: Leoninus i Perotinus.  

 

MÚSICA QUARESMAL

    "MEMBRA JESU NOSTRI" 
    Himne als membres sofrents de Crist a la Creu 


DIETRIHC BUXTEHUDE 1637-1707

  clic aquí per sentir les músiques 

Feu click sobre la imatge per veure-la en gran

  1- Ad pedes 8'45 

Feu click sobre la imatge per veure-la en gran

  3- Ad manus 8'20 

Feu click sobre la imatge per veure-la en gran

  6- Ad cor 9'15

Feu click sobre la imatge per veure-la en gran

  7- Ad faciem 7'13 

MEMBRA JESU NOSTRI

Fou al 1680 que l'organista de l’església de Santa Maria de Lubeck va escriure aquesta obra per a ser interpretada en una sèrie de concerts Quaresmals.
Es tracta de set cantates que són una meditació sobre els sofriments del Crist. L’element estructural que les relliga és l’Himne medieval llatí "SALVE MUNDI SALUTARE", que és una fervorosa meditació, tot contemplant les llagues de Crist a la creu, atribuït a Bernat de Claravall.

 

 

           

Passió segons St. Marc de J. S. Bach

MÚSICA - I

MÚSICA - II

MÚSICA - III

MÚSICA - IV

MÚSICA - V

 

   

MÚSICA PASQUAL

    "MISSA en si menor" de BACH 
   
"Glòria in excelsis Deo" 


Partitura original de la 
Missa en si menor de Bach

  clic aquí per sentir les músiques 

Feu click sobre la imatge per veure-la en gran

  4- Gloria in excelsis

Feu click sobre la imatge per veure-la en gran

  5- Et in terra pax 8'20 

Feu click sobre la imatge per veure-la en gran

  6- Laudamus te

Feu click sobre la imatge per veure-la en gran

  7- Gratias agimus tibi 

Feu click sobre la imatge per veure-la en gran

  8 - Domine Deus 

Feu click sobre la imatge per veure-la en gran

  9 - Qui tollis peccata 

Feu click sobre la imatge per veure-la en gran

 10 - Qui sedes ad dexteram 

Feu click sobre la imatge per veure-la en gran

 11 - Quoniam tu solus 

Feu click sobre la imatge per veure-la en gran

 12 - Cum Sancto Spiritu 

Missa en si menor de Bach 

L’any 1733, J. S. Bach, va composar el Kyrie i el Glòria, d’allò que més endavant esdevindria la Missa  en Si menor.

A partir d’aquesta data, Bach va anar ampliant aquesta Missa per a completar-la, afegint-hi el Credo, Sanctus, Osanna in excelsis, Benedictus qui venit, Agnus, i Dona nobis pacem.

L’execució d’aquesta obra monumental estava exclosa  en la tradició litúrgica protestant, i per altra part, la seva llargària la feia impossible en els límits d’un ofici religiós.

Quina raó podia justificar la seva creació?

Sorprèn pensar que Bach, en els darrers deu anys de la seva vida, havia sacrificat, altres projectes més immediatament  importants, pel treball d’aquesta Missa.

Entre tots els gèneres vocals, la Missa era el de més rica tradició. Des del segle XIV, era considerat com el gènere central de la Música Sagrada, i no ens ha d’estranyar que Bach hagués volgut aportar la seva contribució a aquest capítol de la història de la Música

A partir de 1740, Bach va dedicar-s’hi de ple, i fins al seu darrer sospir va sentir-se lligat  a l’acabament i perfeccionament  d’aquesta Missa.

Va escollir el text de la Missa, ja que, segons ell, es un text que no pot envellir. En cert sentit, reconeix la importància de l’Església Catòlica, transcendint els límits de confessions i de llengües.

Aspirava, des del més pregon del seu cor, posar música a aquest text sagrat, tot transmetent la lloança, la invocació i la professió de fe. Així tenia la possibilitat d’unir en un tot, els aspectes cristians i artístics del seu propi Credo.

Per composar aquesta obra, doncs, va  trigar 15 anys, del 1733 al 1748.
No va voler posar límits de temps, davant d'aquesta composició, que no tenia altra destinació que Déu mateix, la tradició, i l’esdevenidor.

 

MÚSICA MONÀSTICA ANTIGA

Hildegarda de Bingen 
(neix el 1098 a Bermershein i mor a Rupertsberg el 1179 )


Llengües de foc que comuniquen a Hildegarda el coneixement de la Bíblia

  clic aquí per sentir les músiques 

Feu click sobre la imatge per veure-la en gran  Columba Aspexit
Descriu una visió de St. Maximí celebrant la missa
 
Feu click sobre la imatge per veure-la en gran  Ave generosa
Testimonia la devoció d’Hildegarda a la Mare de Déu
Feu click sobre la imatge per veure-la en gran   O ignis Spiritus
Hildegarda invoca la inspiració a través del foc de l'Esperit
 
Feu click sobre la imatge per veure-la en gran  O Viridissima virga
Hildegarda profunditza la imatge de Maria, branca de Jessè.
Feu click sobre la imatge per veure-la en gran  Ecclesiae
Canta a Sta.Úrsula, màrtir de Colònia, davant les seves relíquies

Hildegarda de Bingen, va tenir una existència fora del comú, considerada com una de les grans figures creadores de l’Edat Mitjana. Filla d’una gran família noble, als 8 anys fou portada al monestir de monges benedictines de Disibodenberg per a la seva instrucció, sota la tutela de la M. Abadessa Jutta von Spannheim. Als 15 anys va professar com a monja i a la mort de Jutta fou elegida ella mateixa com a Abadessa. Tenia 38 anys. No fou només una notable mística, sinó una gran música, una esplèndida escriptora i filòsofa, d’una vastíssima cultura. És un clar exponent de tota una saviesa medieval que avui comencem a descobrir.

La música d’Hildegarda és innovadora pel seu temps. Mentre que el gregorià es desenvolupa en una sola octava, les composicions d’Hildegarda n’abarquen dues. La melodia es escrita en funció del text. Conté una teologia i una espiritualitat profundes. Sense haver fet estudis especialitzats, pintava les miniatures dels seus llibres, escrivia himnes i poemes litúrgics i els musicava per a l’ús de les monges de la seva comunitat. Tot i que es cantaven també a moltes altres esglésies. Hildegarda creia que Déu fa passar la salvació especialment a través de la música. El món, per ella, és música, és a dir és la manifestació sonora de la glòria de Déu.

El cultiu de les arts, per Hildegarda està al servei de la missió espiritual. Per això ella vol fer participar els altres de la seva rica experiència religiosa.

MÚSICA RELIGIOSA ROMÀNTICA

 "PAULUS"     oratori de Fèlix Mendelssohn

  clic aquí per sentir les músiques 

Feu click sobre la imatge per veure-la en gran

 1 - Mort d' Esteve

Feu click sobre la imatge per veure-la en gran

 2 - Pau demana cartes
     per perseguir cristians

Feu click sobre la imatge per veure-la en gran

 3 - Diàleg entre Jesús 
   i Pau en el camí

Feu click sobre la imatge per veure-la en gran

 4 - Pau s' aixeca

Feu click sobre la imatge per veure-la en gran

 5 - Jerusalem convidada a
      la resurrecció
En aquest any que celebrem el segon mil•lenni del naixement de Sant Pau i el segon centenari del naixement de Mendelssohn, volem donar a conèixer aquest preciós Oratori.

Podreu sentir les peces centrals del tema de la conversió de l’ apòstol: la mort d’ Esteve (nº11), Pau demana cartes per perseguir els cristians de Damasc (nº13), el preciós diàleg entre Jesús i Pau durant el camí (nº14), Pau s’ aixeca (nº15), i finalment el Coral on Jerusalem és convidada a la resurrecció (nº16).

Aquesta obra va ser composada entre el 1834 i el 1836 . Va ser estrenada amb un èxit notable a Düsseldorf, i poc temps després, es va presentar a Boston (EE. UU), a Liverpool, i a Londres. Aquest fet, va contribuir a difondre i a fer créixer la reputació de Mendelssohn, per tot Europa.
La Passió segons Sant Mateu de Bach, i el Messies de Haendel, foren les seves principals fonts d' inspiració, tot i que Mendelsshon no ho composa per a ser cantat en la litúrgia.

MÚSICA RELIGIOSA CONTEMPORÀNIA

 "CÀNTIC AL SOL"  de St. Francesc d'Assís


Obra de Sofia Gubaidulina 
per a violoncel i chor
Disc CHANDOS digital
Intèrprets: David Geringas cello
Danish National Chor
Director: Stefan Parkman

      Biografia de S. Gubaidulina    

   CÀNTIC AL SOL  dedicatòria   
  clic aquí per sentir les músiques 

Feu click sobre la imatge per veure-la en gran

Altíssim  i Omnipotent Senyor

Feu click sobre la imatge per veure-la en gran

Lloat siguis Senyor meu pel germà sol

Feu click sobre la imatge per veure-la en gran

Lloat siguis Senyor meu per la germana lluna

Feu click sobre la imatge per veure-la en gran

Lloat siguis Senyor meu per la mare terra

Feu click sobre la imatge per veure-la en gran

Altíssim, Altíssim

Feu click sobre la imatge per veure-la en gran

Lloat sigueu Senyor meu, per aquells qui perdonen

Feu click sobre la imatge per veure-la en gran

Senyor, tingueu misericòrdia. Amén

Feu click sobre la imatge per veure-la en gran

Lloeu i beneïu el Senyor, sigui per tot regraciat

En tota l'obra de Sofia Gubaidulina, igual que en la del compositor d'Estònia Arvo Pärt, hi ha una marcada tendència espiritual, característica dels països de l'est d'Europa, i potser no sigui casualitat que, alguns dels compositors europeus més interessants de les darreres desenes, tinguin origen rus o oriental.

Amb paraules de la mateixa Gubaidulina: "la nostra cultura ha tingut sempre alguns aspectes que no es troben a l'occident. Concretament la introversió i la concentració, coses que la cultura europea occidental ha perdut".

Ella mateixa es defineix com una persona religiosa, en el sentit del mot religió: re-lligar, restaurar el lligat de la vida. 

Moltes de les seves obres són religioses. A l'any 2000 en la commemoració del centenari de Bach, van encarregar-li una Passió segons St. Joan, i més endavant, va afegir-hi, formant un díptic, la Pasqua segons St. Joan. 
Fins ara ha estat la seva obra més llarga.

 

MÚSICA CONTEMPORÀNIA . MÚSICA CONTEMPORÀNIA · MÚSICA CONTEMPORÀNIA

 

Músiques de TCHAIKOUSKY
1840-1893
 

en pps


MONESTIR DE SANT BENET DE MONTSERRAT GRÀCIES PER COMPARTIR EL NOSTRE ESPAI VIRTUAL