LES  CARTES  DE  SANT  PERE

LA 1ª CARTA DE PERE  
Possiblement un deixeble de St. Pere, potser Silvà, va fer retocs amb un grec erudit, a una carta de Pere, escrita als anys 60. I aquest és l’escrit que nosaltres tenim.
La salutació 1,1-12 va adreçada a un ambient pagà de la diàspora jueva. Té un himne preciós sobre els “fills de la resurrecció”. Tant de bo els cristians ens el féssim nostre, potser viuríem amb més alegria. Es canta a Vespres:
1 Pe 1:3-9 ³ Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que pel seu gran amor ens ha engendrat de nou gràcies a la resurrecció de Jesucrist d'entre els morts. Ell ha volgut que tinguéssiu una esperança viva ⁴ i que posseíssiu una heretat incorruptible, indestructible, immarcescible, reservada dalt al cel per a vosaltres, ⁵ que ara, en virtut de la fe, sou defensats pel poder de Déu. Ell ha volgut també que arribéssiu a la salvació, preparada per a revelar-se a la fi dels temps. ⁶ Tot això us dóna una gran alegria, ni que ara necessàriament us hagin d'entristir per poc temps proves de tota mena; ⁷ perquè si l'or, que es fa malbé, és provat al foc, la vostra fe, més preciosa que l'or, també ha de ser provada, i així es farà mereixedora de lloança, glòria i honor el dia que Jesucrist es revelarà. ⁸ Vosaltres l'estimeu sense haver-lo vist, i ara, sense veure'l, creieu en ell. I teniu una alegria tan gloriosa que no hi ha paraules per a expressar-la, ⁹ ja que heu assolit el terme de la fe: la vostra salvació.

La 1ª part 1,13 a 2,10 és una crida a viure la LLIBERTAT, santedat, que ens ha obtingut la “sang de Jesucrist”. Com “infants acabats de néixer” ( ho celebrem el diumenge 1er després de Pasqua), som una Comunitat Sacerdotal, tan homes com dones. 
Encara que sovint s'ignori, és un tema que ja trobem al llibre de l’Èxode quan Déu fa l’Aliança amb el poble, al Sinaí (Ex 19,5-6).
La 2ª part 2,11 a 4,11 explica com ha de ser el comportament dels cristians: forasters, en un món que viu sotmès a les passions, i suportant els sofriment amb paciència.
I aquí s’introdueix un altre himne, també preciós, que acostumem a dir per Quaresma i que resumeix magistralment l’amor del Crist, que ens va curar “amb les seves ferides”. Si l'altra himne ens parla del "viure engendrats de nou", aquest ens fa meditar el que ha costat això a JESÚS.
1 Pe 2:21-25: Crist va patir per vosaltres: així us deixava exemple perquè seguiu les seves petjades. ²² Ell no va cometre pecat ni va tenir mai als llavis la perfídia. ²³ Quan l'insultaven, no tornava l'insult; quan el turmentaven, no responia amb amenaces, sinó que confiava la seva causa al qui judica amb justícia. ²⁴ Ell mateix va portar els nostres pecats en el seu cos sobre el patíbul, perquè, morts als pecats, visquéssim com a justos. Ell, amb les seves ferides, us curava. ²⁵ Tots anàveu esgarriats com ovelles disperses, però ara heu tornat al vostre pastor i guardià.
Aquest dos himnes, escrits per algun poeta-cristià d'Antioquia, potser, on Pere era bisbe, ens donen la profunditat del pensament religiós dels primers temps.

La 3ª part 4,12 a 5,11 baixa en detalls més concrets de la Comunitat: els cristians que es veuen perseguits cal que es posin a les mans de Déu. Els “ancians” (bisbes-preveres) cal que serveixin de bon grat als altres. I tots s’han de tractar mútuament amb humilitat, descarregant en Déu les preocupacions.
Unes recomanacions prou vàlides pels cristians del 3er mil·leni. 

LA 2ª CARTA DE PERE  
Encara que es presenta com si fos un “Testament” de l’apòstol abans de morir, és l’escrit més tardà del NTestament. Començament del sII. La carta està escrita a Alexandria, Egipte, on ja d’antic hi havia un famós nucli jueu, i on també es van reunir molts cristians. L’escrit té no sols al·lusions a l’AT i NT (cartes de Pau), sinó als apòcrifs (llegendes cristianes antigues) i a la literatura apocalíptica.
El fragment més notable és el que posa en llavis de Pere una referència a la Transfiguració de Jesús a la muntanya del Tabor, en la que Pere hi va ser present (1,16-18).
I, en un llenguatge de pura teologia oriental, que després ampliaran els pares Capadocis, sobretot St. Gregori Nacianzè, ens diu que els cristians “participem de la naturalesa divina” (1,4). La unió de les dues naturaleses, la humana i la divina, és un dels temes que ens fa celebrar el Nadal, quan Jesús-Déu es fa Home perquè nosaltres esdevinguem "Déu". 

Com tots els escrits del NTestament, també aquestes dues cartes tenen la frescor d’un missatge Pasqual, traduït en el llenguatge d’unes èpoques molt acostades als fets. Sobretot el 2on himne de 1ª de Pere, és una perla preciosa que ens parla de l’amor immens del Jesús crucificat.
Són, doncs, uns textos-font que potser fora bo que tornessin a alimentar els cristians d’avui.